Pots aprendre moltes coses fent de turista a la teva pròpia ciutat. Les guies es diuen Maite i Maria i la seva proposta “Matèria BCN”. Avui parlem de dos dels seus itineraris: el ‘Secrets a Ciutat Vella’ i la ‘Ruta de la xocolata per BCN’.
Ens trobem la Mariona, l’Arantxa, el Jani, el Gerardo, la Giulia –italiana– i jo per descobrir perquè Matèria BCN s’ha decidit per oferir aquest servei. Tanta és la connexió entre la xocolata i Barcelona? Doncs sí, el primer port d’Europa que rep al cacau és Barcelona, amb l’entrada de Cristòfor Colom.
La beguda era consumida per la classe alta dels maies, a les festes cerimonials. Ell intentarà fer les barreges, sense que ningú hi pari gaire atenció. Abans el cacau era amarg i no va atreure gens l’atenció dels paladars. El van començar a elaborar en temps de dejú a diferents ordes religiosos i era comú veure una xocolateria als monestirs fins que aquest aliment es va guanyar l’adjectiu d’afrodisíac, de pecaminós.
La xocolata va començar a fer-se popular a les classes altes, sobretot a Versalles.
Però tornem a Barcelona. Són famílies burgeses com la Maldà (encara hi ha una galeria, un teatre i un cinema que porta el seu cognom), i la Amatller (els mateixos que els de la casa Amatller de Passeig de Gràcia) les qui elaboraran el dolç. Un de nosaltres recorda que els avis feien la col·lecció dels dibuixos que posaven a les xocolatines Amatller. I és que aquesta família també va tenir visió de màrqueting; són famosos els seus cartells publicitaris i els seus cromos dintre les xocolatines. La Giulia obre els ulls com a taronges; això l’interessa molt, al cap i a la fi és la seva disciplina (està contenta perquè entén el 80 per cent del que s’està explicant en català; no és tan diferent de l’italià).
La Granja Viader, un altre clàssic
Després d’aquesta introducció anem a parar a la Granja Viader. Abans aquest indret només era una lleteria, fins que la va adquirir un jove emprenedor anomenat Marc Viader. Ell va ser qui va aconseguir, gràcies a uns contactes que va fer en un casament a Budapest, la fórmula màgica d’un batut encara famós, el Cacaolat! Després d’aquesta parada tothom queda convençut del fort vincle entre la xocolata i Barcelona, i fem tots que sí amb el cap ufanosos d’en Marc Viader.
Però no és només el Cacaolat que ens deixa amb la boca oberta i és que la Mona de Pasqua també neix aquí a Barcelona, invenció d’Antoni Escribà. Veiem la xocolateria Escribà i ens expliquen la història d’aquesta família. L’últim de la saga és en Christian Escribà, que respon a encàrrecs arreu del món –per exemple fa anells de caramel per a Tiffany’s–. Antoni Escribà se sentia artista i volia exercir com a tal, però va haver de fer-se càrrec del negoci familiar. Així doncs va unir desig i responsabilitat i va començar a fer figures d’animals amb la xocolata, innovació que va atreure el públic. I d’aquí neix la mona que aviat tastarem per Setmana Santa.
Després d’aquestes parades, ens asseiem a la granja Xador a fer una xocolata amb xurros. Emocionats parlem de la història que guarda Barcelona, i tristos recordem una observació de la Maite: molts d’aquests negocis són centenaris però podrien desaparèixer a causa de la nova llei del lloguer. Xocolateries com la Escribà, la Pallaresa, la Colmena…i altres bomboneries potser no podran pagar els nous preus.
Esperem que la placa que les valida com a botigues centenàries, les protegeixi d’aquesta mesura.
