Entendre quines són les raons de fons que expliquen l’ascens de l’extrema dreta a molts països europeus és una de les qüestions importants dels nostres dies. Per fortuna, tant l’economia com la ciència política han fet passos significatius en la comprensió dels determinants del vot a partits polítics d’extrema dreta. Les ciències socials són eines útils per comprendre fenòmens socials complexos. Hi ha cada dia més evidència, per exemple, que la vulnerabilitat econòmica és un dels fenòmens que està directament associat amb el creixement de l’extrema dreta. En aquelles àrees geogràfiques on creix més l’atur, és més probable observar a posteriori un creixement dels partits populistes de dreta.
La vulnerabilitat econòmica, però, no només té conseqüències polítiques quan es pateix individualment. Estudis recents han assenyalat que la inseguretat econòmica té ramificacions socials de primer ordre. Dit amb altres paraules, es transmet i es pateix socialment. Així, el declivi econòmic està associat amb l’increment de l’extrema dreta no només quan es pateix individualment, sinó també quan són persones properes –familiars, amics o coneguts– les que pateixen vulnerabilitat econòmica. Alguns estudis han mostrat que a Suècia, per exemple, l’ascens de l’extrema dreta està vinculat a la vulnerabilitat econòmica dels anomenats treballadors outsiders –treballadors en situació precària al mercat laboral – i també a la inseguretat econòmica dels treballadors insiders vulnerables – treballadors amb contractes més estables però que pateixen estancament salarial o reduccions de drets laborals. En aquelles seccions on aquest tipus de treballadors són més nombrosos, és on observem més creixement de l’extrema dreta.
De fet, allò més interessant és analitzar els mecanismes polítics que relacionen el declivi i la vulnerabilitat econòmica amb l’ascens dels partits de dreta populista. Un dels mecanismes polítics que sembla ser important és el dèficit de representació política de les persones que pateixen inseguretat econòmica. Així, alguns estudis assenyalen que els partits socialdemòcrates tradicionals tendeixen a sobrerepresentar treballadors insiders que no pateixen inseguretat econòmica i en canvi tendeixen a infrarepresentar treballadors outsiders més vulnerables. D’aquesta manera, podríem interpretar el vot de treballadors vulnerables a partits d’extrema dreta com una senyal o toc d’alerta. Davant la inseguretat econòmica i la falta de representació política per part dels partits tradicionals, opten per opcions polítiques més radicals. La pregunta rellevant, aleshores, és si en un escenari alternatiu on els partits mainstream donessin resposta a aquesta inseguretat econòmica les opcions d’extrema dreta disminuirien.
No tot, però, són males notícies. És cert que estudis recents mostren que la degradació econòmica i social dels entorns locals –sobretot quan condueixen a l’aïllament individual– afavoreix l’augment de l’extrema dreta. Però hi ha altres estudis que assenyalen que la presència de capital social a nivell local pot alleugerir la relació entre vulnerabilitat econòmica i extrema dreta. En altres paraules, tenim evidència empírica que mostra que quan augmenta l’atur en àrees geogràfiques on hi ha més capital social, aquest augment de la inseguretat econòmica no es tradueix amb millors resultats electorals de l’extrema dreta. El mecanisme que explicaria aquest efecte “alleujador” del capital social a nivell local és doble. Per un costat, el capital social sembla estar relacionat amb millors perspectives laborals dels propis desocupats –com si la presència de xarxes socials més denses actués com a assegurança contra la vulnerabilitat–. Per altre costat, el capital social local sembla estar vinculat amb preferències socials més cooperadores i receptives. Així, la presència de capital social sembla ser una variable capaç de moderar a la baixa la relació entre vulnerabilitat i ascens de l’extrema dreta.
