L’associació La Xixa Teatre és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu investigar, desenvolupar i multiplicar eines educatives i teatrals com a mitjà per a la transformació social. Meritxell Martínez, codirectora i cofundadora d’aquesta entitat.
Com definiria La Xixa Teatre i com comença aquest projecte?
El projecte va començar amb l’esperit de recerca, de crear, d’investigar allà on pensàvem que hi havia un espai que no estava ocupat per ningú. L’Adrián Crescini i jo mateixa, fundadors de La Xixa Teatre, vam participar en un festival de teatre fòrum a Dakar, al Senegal. Ja feia temps que teníem al cap la idea de poder, d’alguna manera, crear una organització que pogués treballar com el teatre i les eines teatrals i creatives poden ser útils per educar-nos en un sentit ampli i aprendre i reflexionar com a societat. I així, acompanyats de totes les entitats que estaven participant en aquell moment al teatre fòrum –i amb les quals encara mantenim relació– va néixer La Xixa Teatre.
I en què s’ha acabat convertint?
Doncs avui som una entitat que porta més de quinze projectes europeus i en un espai on es poden trobar eines innovadores. De fet, busquem recursos educatius en un sentit ampli, que serveixin per a adults i infants, ja que, quan parlem d’educació, només pensem que és tema d’escoles.
I quina és la història del nom de l’entitat?
Bé, ens diem La Xixa Teatre, perquè volem parlar de les coses que tenen xixa, que tenen substància, en la nostra societat. I en aquest cas nosaltres diem que sempre treballem al voltant de tots els possibles eixos de discriminació amb una mirada interseccional. Podem parlar de masclisme, racisme, edatisme o capacitisme. Tenim posada aquesta mirada interseccional al voltant de les diversitats i fem servir el teatre i les eines creatives per reflexionar-hi conjuntament.
Com es treballa amb eines teatrals?
Sempre expliquem que a vegades ens tractem com si fóssim només éssers pensants, com si exclusivament el que ens és propi sigui només la racionalitat. I no és cert, perquè sobretot quan parlem d’aquests temes, d’aquestes diversitats, el que hi ha són les emocions, que estan molt connectades amb sentiments corporals que tenim en el moment. En aquest sentit, les eines creatives i teatrals ens permeten apropar-nos a aquestes temàtiques que tinguin en compte la racionalitat i també tots aquests altres aspectes que necessitem treballar o incorporar, perquè sinó anem coixos. Per exemple, no podem tractar temes de racisme sense pensar quina mena de reaccions corporals o físiques tenim quan estem vivint una discriminació així.
A vegades pensem que el teatre només és el que veiem a l’escenari, però la vostra experiència ens fa adonar que és molt més…
Sí, tendim a pensar que només els actors o les actrius professionals poden fer teatre, però no és així. Tots els éssers humans som éssers creatius. Ho necessitem per confrontar el dia a dia. Necessitem crear en la mesura que una de les definicions que fem servir moltes vegades per parlar de creativitat és trobar solucions noves a problemes antics. D’aquesta manera el que fem és reapropar la creativitat i fer veure que aquest teatre també ens pot ajudar en el dia a dia i, també, crear espais de diàleg comunitari o de diàleg en acció.
Com creem espais de diàleg?
Shakespeare deia que el teatre és un mirall de la societat. Després, Augusto Boal, que és el creador del teatre de l’oprimit, es va adonar que aquesta oportunitat que oferia el teatre de fer de mirall també podia ser l’oportunitat per poder entrar dins del mirall per canviar la situació. I això és el que fem des de La Xixa Teatre.
