Enguany, fa vint-i-cinc anys que un grup de persones de Mataró va iniciar l’acte Deu minuts de silenci per escoltar el Nadal. Una iniciativa organitzada per Justícia i Pau Maresme, ACO, Fundació Tercer Món i la revista Valors que només té un objectiu: a les portes de les festes, el vespre del 24 de desembre, i, enmig del brogit i la música dels comerços, aturar-se un moment i fer una estona de silenci. Un acte senzill i efectiu que atrau unes cent cinquanta persones i que, des de fa uns anys, també se celebra
en altres localitats catalanes, com Girona o Santa Maria de Montbui.
L’èxit d’aquesta acció, entre altres coses, recau principalment en l’augment del valor del silenci. Cada vegada donem més importància a aquest factor. Només en els darrers mesos han estat múltiples les notícies publicades relacionades amb aquest tema: “L’associació Stop Soroll guarda un minut de silenci davant de l’Ajuntament de Saragossa”, “Neix a Barcelona la Xarxa Veïnal Contra el Soroll”, “El Reial Madrid s’asseurà davant la Justícia per superar 2.500 vegades el soroll permès als concerts del Bernabéu”, etc. La manca de silenci s’ha convertit en una preocupació ciutadana i també en un conflicte de difícil mediació.
Vivim en una societat tan plena de soroll que el silenci ja es considera un bé escàs. El 90 per cent dels sonòmetres de Barcelona superen els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).Avui, el silenci es paga i és un negoci (spas, vagons insonoritzats, sales de creació aïllades…). Volem silenci i reconeixem els beneficis que té per a la nostra salut, benestar i creixement personal, però no en sabem fer. Ens manca educació per “aconseguir-lo”. El silenci ens espanta i ens incomoda perquè l’associem erròniament a la solitud, a la mort, a la penombra. Només una ciutat sorollosa és una ciutat viva?
Tampoc som capaços ni ens eduquen per interpretar els silencis. Què ens diuen els silencis? No tots els silencis són positius, també hi ha silencis imposats, repressius, no voluntaris. Callar i fer silenci és el mateix? Fins i tot, com hem pogut veure reiteradament aquests dies després del pas de la DANA, fer silenci també pot ser una mostra de respecte, un homenatge. En aquest número volem reivindicar i analitzar el silenci en algunes de les seves dimensions perquè, si el silenci és un dret, l’hauríem de comprendre, protegir i exigir
