El nom complet Vinoba Brave, va néixer a Gagode, India, el 1895, i va morir a Wardha, el 1982. Va ser l’hereu natural de Gandhi a la seva mort el 1948. Malgrat quedar a la seva ombra, va ser un personatge molt important a l’Índia postgandhiana, perquè va transmetre els valors i l’aplicació de la noviolència amb gran empenta i profunditat. Vinoba era un asceta i reformador social hindú que havia estat molt unit a Gandhi i amb qui va conviure molts anys.
Va aconseguir una autoritat moral molt gran davant de milions d’indis, propera als nivells de Gandhi i de Tagore. Tot i formar part d’una de les castes més altes del país, el 1916 va acostar-se a Gandhi tot deixant els estudis, i entregant-se totalment al Mahatma. Vinoba va participar a les crides a la desobediència civil noviolenta que impulsava Gandhi, per la qual cosa fou empresonat en vàries ocasions. I va participar també en les diferents lluites gan-dhianes, que no només se centraven en la independència de la colònia britànica, sinó que també comprenien la lluita contra les castes, el posicionament contra el matrimoni infantil, el treball per la concòrdia entre les religions (en concret, entre hindús i musulmans), o contra les greus condicions de pobresa d’una part important del país.
En morir Gandhi, Vinoba va agafar el testimoni gandhià posant en marxa un revolucionari projecte d’emancipació agrària que contemplava la donació de terres als sense terra; va recórrer molts poblats per transmetre i aplicar en la realitat concreta i local els valors i estratègies de la noviolència del seu mestre, amb la intenció d’aconseguir la distribució de terres entre els camperols. Considerava que així podria reduir la fam, l’atur i la marginació de milions d’indis.
Va lluitar per l’establiment, a nivell macro, d’un sistema agrari cooperatiu mitjançant una mancomunitat de terres. Va protagonitzar vagues de fam i accions de desobediència o resistència. La seva vida va ser una entrega constant en lluita pels missatges de pau i la noviolència gandhians, aplicats a la reforma agrària per a l’accés de la gent a les terres i per a alimentar-se per elles mateixes sortint de la misèria. Vinoba va poder continuar la seva lluita després de la mort del Mahatma i mereix ser recordat com l’hereu natural d’ell.
