Ja fa cent cinquanta anys que Victoria Woodhull va fer allò que cap dona havia arribat a pensar mai. El seu caràcter lluitador i crític en favor de la llibertat sexual la va portar a ser, l’any 1872 –cinquanta anys abans que les dones tinguessin dret a vot–, la primera dona a la història que es va presentar a les eleccions dels Estats Units.
Nascuda en un petit poble d’Ohio, Victoria Woodhull va tenir una infància moguda per l’ofici del seu pare, un venedor que es mudava cada vegada que ho considerava oportú. Va ser una espècie de rodamón fins que, amb catorze anys, els pares la van casar amb un home que, més tard, Woodhull va demostrar-los que era alcohòlic.
Durant aquests anys, el seu estil de vida nòmada, lligat a la figura de l’home, no va cessar. Com és sabut, en aquells temps, les dones no podien fer gairebé res si no les escortava el marit. Cansada de tot això, un dia Woodhull va tenir l’impuls de sortir al carrer i declarar a tort i a dret que podia ser una dona sense haver de dependre de cap home. Va fer les maletes i se’n va anar cap a Nova York, on, amb el temps, va engegar un diari radical —Woodhull and Claflin’s Weekly— així com la primera firma comercial per a dones.
La fama no li va arribar fins que, el 2 d’abril de 1871, va enviar una carta al The New York Herald en què es declarava candidata a la presidència: “Prego el meu dret a parlar en nom de totes les dones a qui es nega el dret a vot i anuncio la meva candidatura a la presidència”. Un acte rebel.
Moltes dones sufragistes li van donar suport, però per a unes altres —que també lluitaven en pro de la dona, tot i que eren majoritàriament de classe mitjana-alta i havien rebut una bona educació— Victoria Woodhull no era més que una grollera de classe baixa que, d’alguna manera, consideraven una dement. Un dels motius de pensar això va ser el discurs que va fer el 20 de novembre del mateix any anomenat “Els principis de la llibertat social”, en el qual afirmava que el matrimoni era una mena de tirania per a les dones. Va ser la primera dona que mediàticament va parlar sobre la llibertat amorosa.
L’any de les eleccions, va ser nominada per l’Equal Rights Party (‘Partit de la Igualtat de Drets’), el qual reclamava els drets de la dona i una reducció de l’horari laboral, així com la no-discriminació per raça. Però aquest va ser el punt més alt on va arribar. Frederick Douglass, l’activista afroamericà més important del moment, no va reconèixer la proposta de vicepresidència de Woodhull, ja que fer-ho era una manera de dignificar el partit. Davant d’aquesta falta de suport i la hipocresia de l’època, Woodhull reaccionava escrivint cartes que treien a la llum les relacions sexuals fora del matrimoni de prestigiosos ministres, com va ser el cas de Henry Ward Beecher. Woodhull no tardà a ser empresonada. El dia de les eleccions, l’activista en favor del dret a vot no era a la papereta, sinó a presó.
