Amb el doctor en Ciències Polítiques per la Universitat d’Oxford i professor de l’Institut de Qualitat de Govern de la Universitat de Göteborg (Suècia) analitzem l’augment de l’autoritarisme.
La covid-19 posa en risc la democràcia?
El coronavirus no canvia les tendències, però sí les accelera. Ara, a tot el món, estem veient una onada d’autoritarisme; una onada no vista des dels anys trenta del segle passat. Abans aquestes derives autoritàries es feien a través de cops d’estat, és a dir, les forces armades assolien el poder a través de la violència, però ara es produeixen a través d’autocops, són els propis executius els protagonistes del canvi, els qui retallen drets. Actualment, per exemple, dins la pròpia Unió Europea ja tenim un país que no podem qualificar de democràcia liberal: Hongria. Si mirem els indicadors, veiem com a diversos països la qualitat de la democràcia ha caigut. L’any 1990 els règims autoritaris controlaven el 12 per cent del Producte Interior Brut (PIB) mundial, ara controlen el 32 per cent. La única lectura positiva d’això és que, ara per ara, a diferència del comunisme en el segle XX, cap model s’ha erigit com a alternativa.
A Espanya la qualitat de la democràcia també ha caigut?
En els aspectes formals, la democràcia espanyola està entre les més ben puntuades del món. És a dir, ningú posa en dubte que Espanya és una democràcia. El problema són els intangibles, les normes no escrites. Steven Levitsky i Daniel Ziblatt, els autors del llibre Cómo mueren las democracias (Ariel), parlen de dos factors que són els que comencen a deteriorar-se a Espanya. En primer lloc, la tolerància mútua. Abans els polítics eren adversaris i ara són enemics. Ara, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, hi ha un enfrontament brutal entre polítics de diverses formacions i això deteriora la qualitat de democràcia.
I el segon?
L’autocontenció. Encara que hi hagi mesures que siguin legals, si són percebudes com a no legítimes per part de la població, no s’haurien d’aplicar. Els fets ocorreguts a Catalunya l’1 d’octubre del 2017 són un cas evident. Enviar la policia als col·legis electorals va ser legal, però no un gest acceptat per la ciutadania, i això debilita el sistema. Abans de la crisi econòmica del 2008 a Espanya hi havia més confiança amb el govern nacional que a la mitjana de la UE, però des d’aleshores continuem per sota. I la previsió és que després d’aquesta pandèmia tampoc millori.
En relació al que deia abans: si països com Hongria poden ser formalment democràcies i actuar com a dictadures amb el silenci dels grans organismes, no són necessaris models alternatius…
Cert. Segurament un dels factors que està propiciant que els líders autòcrates acumulin cada vegada més poder és que nosaltres no els estem criticant. Això, però, també és una conseqüència de la polarització política. Als Estats Units, per exemple, entre el quaranta i el cinquanta per cent dels ciutadans creuen que els votants de l’altre partit —republicans o demòcrates— són una amenaça pel propi país. Entre la gent amb estudis universitaris aquest percentatge augmenta fins el seixanta o el setanta per cent! En aquest sentit, a un demòcrata li costarà criticar Veneçuela perquè creu que traeix a la dreta i un republicà no criticarà Polònia perquè és un país catòlic. (…)
Llegeix l’entrevista sencera comprant el número a iQuiosc.cat o als nostres punts de venda habituals.
