La història de la Unió Europa (UE) va començar oficialment l’1 de novembre del 1993, però el projecte va agafar forma després de les dues grans guerres que van marcar el segle XX. La Unió Europea va néixer el 1993 sota uns valors fundacionals, registrats a l’article 2 del Tractat de la Unió Europa, que són el respecte de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’estat de dret i el respecte dels drets humans, inclosos els drets de les persones que pertanyen a minories. Però, en quina situació es troben aquests valors fundacionals a dia d’avui? Estan en crisi?
A un mes de les eleccions europees i a pocs dies de la celebració del dia d’Europa, el #Valors225 es pregunta cap a on va el continent i si encara són vigents els valors fundacionals de la Unió Europea. Ho fa, en un número especial de 84 pàgines il·lustrat per La Mapache, de la mà d’experts que ens parlen en clau de valors dels deu principals reptes que ha d’afrontar actualment la Unió Europea, des de la defensa dels seus valors fundacionals fins a la seva redefinició en el marc de la geopolítica global. A més, hem conversat tranquil·lament amb pensadors i filòsofs de diferents països (França, Alemanya, Espanya, Turquia, Estats Units, Itàlia, etc.) per conèixer la seva opinió sobre la situació actual.
Per parlar dels deu reptes de futur de la Unió Europea l’especial de Valors compta amb les opinions de Mariola Urrea, professora titular de Dret Internacional i de la Unió Europea a la Universitat de La Rioja; Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona; Anna I. López, doctora en Ciències Polítiques, llicenciada en Periodisme a la Universitat de València i experta en extrema dreta, Maria Mut; professora de Dret Europeu i Internacional de la Facultat de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC); Antonio Moreno Juste, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid i professor de l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Estrangers, Cooperació i Unió Europea; Antoni Abat Ninet, catedràtic de Dret Constitucional Comparat de la Universitat de Copenhaguen i Josep M. de Dios Marcer, professor de dret internacional a la UAB; José Enrique Ruiz-Domènec, historiador i autor de diversos llibres sobre Europa; Francisco Aldecoa Luzárraga, catedràtic de Relacions Internacionals i doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid; Joan Majó, enginyer, exministre d’Indústria i Energia (1985-1986) i conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica i Gabriella Civico, directora del Centre Europeu del Voluntariat.
Així mateix, el número també inclou set entrevistes a pensadors i filòsofs de diferents nacionalitats per conèixer què n’opinen de la situació actual d’Europa. Parlem de l’escriptor, filòsof i periodista francès Alexandre Lacroix; l’economista alemany i director del ZOE Institute for Futurefit Economies, Jonathan Barth; el catedràtic de Filosofia i Relacions Internacionals a la Universitat de Yale (Estats Units), Thomas Pogge; El professor espanyol titular de Ciència Política de la Universitat Carlos III de Madrid i doctor en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra, Pablo Simón; el periodista, filòsof i escriptor italià Paolo Rumiz; la periodista, escriptora i activista turca Ece Temelkuran i el doctor i llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i professor del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’ESADE, Àngel Castiñeira. – REDACCIÓ
