Per Valors, a nivell individual exclusivament, podem afirmar que són els principis o qualitats que caracteritzen una persona i que es consideren típicament positius des del punt de vista particular i, en l’entorn familiar més proper, de gran importància. Aquests valors determinen la nostra manera de veure el món, de viure’l i de relacionar-nos-hi. Són els valors que ens ajuden a viure entre la nostra comunitat.
Quan ens proposem viure més enllà de la nostra comunitat i anem a l’espai públic, els Valors tenen un significat un pèl diferent. Són aquells principis o qualitats que ens ajuden a tenir unes pautes de comportament, transmesos per la societat de generació en generació, que busquen regular la conducta de les persones, que tenen caràcter universal i que s’adquireixen durant el desenvolupament individual de la persona, de gran importància per un grup social. Però la vivència dels Valors és personal i intransferible malgrat que ens els hagin explicat i inculcat. Fer-nos-els nostres depèn de cadascú de nosaltres. Són el Valors que ens ajuden a viure i conviure amb gent que desconeixem però que ens hi uneix uns valors de fons i que, malgrat les diferències, ens permet avançar i evolucionar com a societat. Els valors són representats com una paleta de colors. Hi ha els colors bàsics que generen tota la gamma de colors.
El Civisme, que en una primera aproximació, és la plasmació dels Valors de caire col·lectiu en el dia a dia a l’espai públic. Són totes les accions que ens igualen com a ciutadans. És el tracte d’igual a igual arreu i sense distincions. En les normes escrites, ordenances de civisme, i en les no escrites, allò après per reflexió i adquirit per convenciment i que és compartit per la gran majoria. El Civisme és l’expressió artística, la plasmació de la paleta de colors sobre tela. És l’obra.
Una obra en revisió generacional on en el codis socials de conducta[1] en Santolària (2011) ens descriu que tal com el progrés tecnològic i material s’incrementa de generació en generació i, per tant és un progrés acumulatiu, això no és aplicable al món dels Valors. Cada generació té la seva llibertat, té un nou inici. Els Valors propis de la societat són posats en dubte i entren en crisis per a cada generació. Les generacions més joves entren en una lluita frenètica buscant els límits dels Valors. S’esdevé una lluita generacional negant els Valors dels que “ens han precedit” com correspon a tot procés evolutiu i per tant no hi ha progrés de valors històrics. Hi ha un patrimoni moral que ens han deixat les diferents generacions i està com a herència , i com a tal es pot assumir o rebutjar. Conseqüentment, fàcilment es poden repetir experiències doloroses. Els enfrontaments generacionals acaben incorporant modificacions en les interpretacions dels propis valors. Cada generació pot reviure el pitjor i el millor de la història en funció de la seva pròpia interpretació dels valors.
Valors de fons absolutament necessaris, doncs: Respecte, Compromís, Responsabilitat i Justícia.
[1] Fèlix Santolària Sierra, Els codis socials de conducta: notes històriques sobre la civilitat i l’educació cívica. Temps d’educació, 40, p. 27-43 2011 Universitat de Barcelona
