Sense valors estem perduts. Una gran majoria de gent està d’acord en què hi ha una manca de pràctica de valors tant en la nostra vida diària com en l’ús de l’espai públic i això queda plasmat en la manca de civisme. L’augment de les accions incíviques és constant i la seva pública permissivitat ens està portant a escenaris que no hauríem imaginat.
A data d’avui ni la pròpia normativa es compleix ni es fa complir. Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, 412 municipis tenen en aquests moments ordenança sobre civisme i/o convivència, és a dir, regulen la convivència i l’actuació a l’espai públic. Nou municipis més tenen reglament de civisme i/o convivència ciutadana i 525 no en tenen.
L’abandó de la gestió de l’espai públic per part de l’autoritat té un cost econòmic i social molt elevat i tot just comencem a adonar-nos-en.
Aquesta mosaic municipal sobre civisme i convivència que per a molts municipis són qüestions merament d’autoritat, no ajuda a plantejar de manera seriosa cap plantejament sobre valors i civisme ni permet als ciutadans entendre quins són els seus drets i quines són les seves obligacions siguin on siguin a Catalunya. I això té serioses repercussions.
El que està en joc és la pròpia convivència, no entre els que es consideren del mateix grup, sinó entre els diferents grups culturals que viuen en l’entramat de l’espai públic com també la relació entre aquests grups i l’autoritat democràticament escollida.
L’abandó de la gestió de l’espai públic per part de l’autoritat té un cost econòmic i social molt elevat i tot just comencem a adonar-nos-en. Cada dia que passa i que no fem res, és un pas més a l’ús partidista de tots aquells que no volen que l’espai públic sigui un lloc de convivència i igualtat.
Ni de la política estant s’esperen uns debats sobre el Valors i el Civisme amb un mínims de qualitat que fa pocs anys serien abastament tractats i ben presents encara que només fos per civility politeness o civisme per conveniència. L’actual interès polític pel Civisme o més ben dit, per l’incivisme, només apareix en moments de campanya política o d’un augment descontrolat que afecta la percepció de seguretat. Aquest és un civisme interessat que utilitza les formes (in)civilitzades en funció dels propis interessos sense un compromís amb els Valors de fons, més enllà de quedar bé.
Altrament hi ha hagut moments determinats on els Valors socials han servit per enfortir el consens social i construir civilitat, convivència i igualtat. És quan hem cregut en els Valors que conformen el nostre ser i la nostra col·lectivitat. Parafrassejant l’obra de Víctor Català (Civilitat, 2017): “La senya mes clara d’una normal vitalitat, es l’anhel de vida; y, per los nuclis socials, de vida plena, acabada; de vida civil. Anhelarla, aquesta vida plena, parlarne, es donarli estat de possibilitat, es començar a crearla. D’uns anys a n’aquesta banda, aquí no’s parla d’altra cosa y, com a conseqüència, la vida civil se va creant. Estèm encar, ja ho hem dit, al començament de la tasca, que no serà curta ni exempta de fatiga, però tenim lo convenciment de que, ajudant Deu, la portarèm gloriosament a terme. La proba del camí que anem fent, són les energies que’s desvetllen, los aspectes de ciutadania que van manifestantse poch a poch, com nebuloses que s’anessen condensant fortament en la buydor”.
Aquests valors creguts, coneguts i viscuts portaven a la vivència de la civilitat o al civisme per convicció. Sense uns valors de fons creguts, coneguts i viscuts no serem cívics. El civisme requereix uns valors de fons per esdevenir accions de convivència i igualtat. Uns valors de fons per ser un civisme real i no només una mera aproximació teòrica de l’ètica, Respecte, Compromís, Responsabilitat i Justícia.
Manel Pardo és exresponsable del programa de Civisme i valors de la Generalitat
