Ja hem reflexionat en algunes ocasions sobre l’ús de teràpies alternatives, complementàries o tradicionals i com la decisió dels pacients, la majoria de les vegades no basades en coneixements científics, pot afectar la seva salut. Tornem aquest mes a revisar, gràcies a un cas real, el món de les anomenades pseudociències.
Josep Pàmies és un agricultor de Balaguer que comercialitza fruita, verdura, herbes aromàtiques i medicinals. Es va començar a fer sentir arrel les seves declaracions sobre l’ús de plantes com a base de la cura de diversos tipus de càncer i la defensa de l’ús medicinal del cànnabis. Va ser multat en diverses ocasions per vendre estèvia, planta amb poder edulcorant, quan estava prohibida la seva comercialització al nostre país sent un dels promotors del moviment que va aconseguir que es permetés la seva distribució.
A l’octubre d’aquest mateix any, malgrat haver estat sancionat per difondre que les plantes poden curar diverses dolències, organitza unes jornades on diversos ponents expliquen que una substància anomenada MMS (clorit de sodi) podria curar l’autisme. Des de la Generalitat i el Ministerio de Sanidad se’l denuncia per potenciar l’ús de productes que no tenen evidència científica. Diverses associacions relacionades amb l’autisme també el denuncien perquè creuen que s’ha de protegir la societat d’aquest tipus de declaracions.
Per contra, alguns professionals mèdics defensen Josep Pàmies explicant que encara que no estigui demostrada l’eficàcia hi ha certs indicis que podria ser beneficiosa i, sigui com sigui, no és perillosa. L’agricultor es defensa explicant que ell mai va assegurar que la substància fos efectiva, que mai l’ha venut o donat a cap persona i explica les denúncies i les sancions com una persecució cap a les medicines naturals que intenta fer callar aquelles persones crítiques amb la indústria farmacèutica i dissidents amb el model mèdic actual. S’ha de controlar les persones que sense ser professionals sanitaris donen consells mèdics? S’han de perseguir i prohibir les teràpies complementàries i alternatives? La pregunta que ens fem avui és, es pot arribar a sancionar amb 600.000 euros una persona per les seves declaracions? És ètic denunciar una persona per dir el que pensa?
Revisem les opcions que davant aquest cas tenen les autoritats.
D’una banda les autoritats poden valorar que malgrat només es tracta de declaracions el pagès està proposant l’ús d’un producte actualment no permès, pel que hi ha un risc real de dany físic si algú decideix utilitzar-lo. Per tant, la denúncia té tot el sentit. D’altra banda també podrien pensar que com es pot tractar de publicitat enganyosa s’ha de fer cert control. Finalment podrien decidir que l’home està fent ús del seu dret a l’expressió d’opinions i per tant no s’ha de protegir el públic perquè aquest té eines suficients per decidir per si mateix.
Què en penseu? Està atemptant directament contra la salut pública i per tant se l’ha de castigar i fer callar perquè és un perill? O té dret a expressar el que ell cregui convenient i cadascú decidir què fa amb la seva salut? El sistema ens ha de protegir de les pseudociències? Ens protegeix de productes com l’alcohol o el tabac?
Ara, com sempre, és el vostre torn.
