Imaginem-nos una pandèmia a causa d’un virus desconegut i el caos que generaria entre la població. Pensem en com un sistema sanitari sobrecarregat ha de rebre un alt nombre de pacients greus, amb símptomes de difícil maneig i sense un tractament clar a seguir sense previ avís. Caldria un alt nombre de professionals per fer front a la demanda creixent de cures intensives. Malauradament, no cal imaginar aquest escenari perquè ja el coneixem.
Potser el que no sap tothom és que molts professionals sanitaris ja jubilats van ser cridats per donar un cop de mà als equips assistencials, ja fos de manera directa per tenir algun coneixement concret aplicable a la lluita contra el coronavirus o per fer suport a l’atenció especialitzada o primària en el seu dia a dia. Per motivar la contractació, el Ministeri de Sanitat va ordenar que els professionals rebessin el seu corresponent sou i, a la vegada, mantinguessin la seva pensió.
Aquest va ser el cas de l’Anna Vidal, metgessa de família jubilada des de l’any 2019, que va respondre la sol·licitud de la Generalitat de Catalunya després de la saturació del sistema sanitari. Entre altres ofertes, va trobar la d’un centre d’atenció primària a Manresa, gestionada per la fundació Althaia. Va treballar-hi durant tres mesos fent el seguiment telefònic als pacients que havien estat ingressats i tornaven al domicili on encara havien d’estar aïllats. Acabat el primer estat d’alarma, el contracte de l’Anna va finalitzar.
La sorpresa va venir quan va rebre una demanda de la Seguretat Social reclamant la quantitat de diners corresponent a la seva pensió que va percebre mentre treballava a Manresa. Segons la institució, havia treballat per una empresa privada i, per tant, el sou no era compatible amb el cobrament de la pensió. Consultat el document oficial quedava palesa la normativa: només se seguiria cobrant la pensió en cas de tenir un contracte amb un ens públic, en el cas de Catalunya, l’Institut Català de la Salut (ICS). Per aquesta raó cada mes li treuen 400 euros del total del deute. Després de dues reclamacions i amb l’assessorament jurídic del Col·legi de Metges de Barcelona, la metgessa ha començat un procés davant del Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Ella ho té clar: la fundació Althaia és una entitat privada que ofereix servei públic, ja que té el concert per l’atenció primària de la zona.
Si a Catalunya el 60 per cent del sistema sanitari és gestionat per empreses privades o entitats del tercer sector, no s’hauria d’haver tingut en compte que els professionals jubilats s’havien de repartir per la xarxa, independentment de qui preparava el contracte? Si el servei prestat era públic, és ètic que per haver signat un contracte amb una fundació hagi de tornar els diners de la pensió?
En el cas que es vulgui ser purista no hi ha cap dubte: la normativa demanava un contracte amb una institució pública. Per tant, la metgessa haurà de tornar els diners de la seva pensió. Al cap i a la fi, ella ha estat treballant i ha guanyat un sou, no ho hauria fet només per solidaritat. Però, també es podria valorar que Althaia, tot i ser una empresa privada, és l’encarregada de l’atenció pública i, si es necessitava personal, allà és on havia d’anar. En aquest cas, l’ICS podria presentar-se en el procés per intentar “protegir” la metgessa.
També hi hauria l’opció de no fer-li pagar, entenent l’esforç que implica per una persona jubilada haver de tornar a la feina en una situació d’alt estrès. Sigui com sigui, tot el respecte i admiració pel personal sanitari que fa tot el possible enfront d’un escenari complex ple d’incertesa.
