A l’inici d’aquest 2024, una menor va denunciar a la policia anglesa una violació ocorreguda en el metavers, és a dir, en un videojoc de realitat virtual. La situació incita a reflexionar sobre si caldria aplicar les lleis del món físic al digital.
Cada dia són més les veus dels experts que demanen una reflexió profunda sobre els efectes de l’ús de les noves tecnologies en les societats actuals. Si es dona un cop d’ull a les darreres dècades, trobem exemples clars de com l’ús de nous invents, fins i tot aquells creats amb un objectiu beneficiós per a la gent, han tingut conseqüències inesperades, a vegades negatives. Un dels nous espais que s’està demanant revisar és el de la realitat virtual, on qualsevol persona pot ser qui vulgui i fer el que vulgui, malgrat que es pugui considerar un delicte a l’altra banda de la pantalla. Seria ètic controlar el que s’hi fa dins?
Aquest control és el que estan demanant els experts en ciberdelinqüència del Regne Unit arran d’una violació que s’hauria comès al metavers. La mateixa policia del país ha fet pública la investigació que està portant a terme el programa Horizon Worlds tot generant una onada d’opinions contraposades, com correspon a una temàtica que tot just s’obre camí.
L’Horizon Worlds és una plataforma de realitat virtual creada per Meta. Els usuaris disposen d’ulleres, auriculars i fins i tot sensors específics en diferents parts del cos per tal d’experimentar una immersió única al metavers, o espai de realitat virtual. Un cop connectada, la persona crea un avatar, és a dir, un personatge fictici que interactua amb altres personatges amb la possibilitat de jugar a jocs senzills, visitar o crear nous mons, socialitzar a través del xat o la veu, participar en concursos, activitats lúdiques o educatives. L’objectiu de Meta ha estat crear un espai d’aprenentatge interactiu assegurant que l’entorn sigui respectuós mitjançant un sistema per denunciar comportaments inapropiats.
No obstant això, la policia anglesa va rebre a principis de gener la denúncia d’una jove de setze anys que va relatar que el seu avatar havia estat violat per un grup d’altres avatars que podrien pertànyer a homes majors d’edat, segons ha relatat el Daily Mail de Londres. Encara que no hi ha hagut cap contacte físic, s’hauria confirmat un alt impacte emocional de la noia que es podria arribar a assimilar al que hauria patit durant una agressió sexual al món real.
Seria ètic demanar responsabilitat legal als usuaris? Es pot considerar violació un acte on no existeix contacte físic, on l’avatar no és real, on la noia es podria haver desconnectat del sistema?
Com que s’ha informat d’altres actes d’aquesta mena i dins dels espais virtuals els avatars tenen plena llibertat per portar a terme accions que podrien ser considerades il·legals, la societat anglesa ha demanat respostes contundents. Professionals de les forces de l’ordre del Regne Unit exigeixen una legislació específica. No obstant això, altres experts no ho tenen tan clar i proposen separar els actes delictius reals dels que es donarien al metavers.
Seria ètic demanar responsabilitat legal als usuaris? Es pot considerar violació un acte on no existeix contacte físic, on l’avatar no és real, on la noia es podria haver desconnectat del sistema? L’actitud d’un avatar és reflex de la personalitat de l’usuari? Quina responsabilitat tenen els programadors que permeten que els seus avatars puguin “agredir sexualment” altres avatars? Si els avatars haguessin assaltat un banc, fictici, també s’hauria investigat els usuaris? I si hi ha una legislació específica, caldria revisar els videojocs on es pot assassinar, saquejar, robar?
En resum: si es considera que el metavers és una prolongació de la vida real i els actes delictius han de tenir conseqüències, caldria un procés judicial. I a la llarga, una normativa específica que evités qualsevol acte il·legal. Si, en canvi, es té en compte que els actes en l’espai virtual són com un videojoc qualsevol i la responsabilitat recau sobre cada usuari (posar límits, desconnectar-se davant segons quines situacions), amb una política de protecció i avisos previs no caldrien altres mesures restrictives o punitives.
