El confinament que va tenir lloc durant l’estat d’alarma degut als efectes de la pandèmia per la covid-19 s’ha anant relaxant fins arribar a la nova normalitat. Malgrat els esforços de gran part de la població, la manca de consciència i factors relacionats amb les desigualtats socials, han fet que els número de casos positius vagin augmentant. Aquest fet ha tingut com a conseqüència la realització de proves de manera massiva i confinaments selectius.
Per evitar actituds i accions que poden ser causa de nous contagis i rebrots s’han fet campanyes informatives i de conscienciació. També s’han pres mesures sancionadores com ara l’expedició de multes: a Catalunya, dels cent euros per no portar la mascareta fins als seixanta mil per les infraccions més greus. Però, què cal fer per garantir que la gent compleixi la normativa?
A Moscou ho han tingut clar. L’ajuntament de la ciutat ha utilitzat una aplicació mòbil de rastreig de contagis per verificar que la gent es queda a casa. Durant tot el confinament l’aplicació emet un avís i la persona portadora del telèfon s’ha de fer un selfie i enviar-lo. És a dir, s’ha de fotografiar a si mateixa a l’entorn domiciliari com a acreditació categòrica de la seva estada a casa. Malgrat el beneplàcit d’una part de la ciutadania, han estat moltes les persones usuàries que no han vist la utilitat del mètode. S’han denunciat biaixos per part de gent malalta que no podia atendre els avisos per estar enllitada o trobar-se malament, altres que fins i tot han rebut la corresponent demanda estant hospitalitzats. S’ha parlat de multes abusives, no tant respecte la quantitat econòmica reclamada, però sí en relació al fet que s’han posat abans de comprovar si realment s’havia trencat el confinament o existia una raó de pes. Alguns sectors s’han queixat d’un sistema de control de la població que podria tenir més aplicacions de les que inicialment es creuen. Algunes persones s’han unit per posar denúncies al consistori.
La capital russa no ha estat la única en fer servir els selfies. El governador de Karnataka, una regió de l’Índia, també ha obligat als positius en coronavirus a enviar una fotografia cada hora –des de les 7 del matí a les 10 de la nit– a través d’una aplicació que detecta la ubicació concreta de l’aparell. En aquest cas el càstig màxim pels infractors és el trasllat a un centre de quarantena.
Davant l’incompliment reiterat de moltes de les mesures que es posen en marxa per frenar la corba de contagis, les propostes descrites poden ser considerades mesures massa radicals? És ètic el control estret de la població mitjançant els telèfons mòbils o s’estaria parlant d’un sistema intrusiu que temptaria contra la llibertat individual? És útil aquesta vigilància i la imposició de multes? I pensant en el nostre context social i cultural, aquest tipus de mètode de seguiment seria viable al nostre país? El bé comú ha de passar per sobre de l’individual?
Si mirem dades concretes i els possibles efectes de la manca de consciència detectada al nostre entorn immediat, seria raonable valorar la prevenció mitjançant qualsevol tipus de vigilància intrusiva o fent PCR obligatòries així com emetent multes que facin persuadir de saltar-se les normes.
Però també es podrien revisar altres escenaris on les campanyes informatives i les sancions no han tingut l’efecte desitjat (tabac, consum d’alcohol i conducció, ús del preservatiu), estudiar els elements claus on es pot incidir i així posar en marxa programes específics que evitessin una intromissió en la vida íntima de les persones.
