Una herència polèmica

La Joana és usuària dels Serveis Socials. És gran, viu sola i rep l’ajuda d’una treballadora familiar. En la darrera visita amb la treballadora social de referència demana que l’acompanyin a canviar el testament en favor de l’auxiliar. Ho han de fer?

La majoria de casos que presentem estan relacionats amb l’autonomia que pot tenir una persona quan és gran, menor d’edat, pateix una malaltia mental… En aquesta ocasió el dilema es contextualitza en l’àmbit social per reflexionar sobre l’actuació dels professionals que tracten amb gent gran quan aquests els volen gratificar per la seva feina. Poden acceptar regals o herències?

La Joana té 84 anys. És vídua, i com que el seu fill viu a Oslo fa més de 30 anys, va demanar ajuda a la treballadora social per tramitar el reconeixement de dependència. És així com coneix la Sandra, una treballadora familiar d’origen sud-americà que comença a anar al domicili. Entre les dues es crea una gran complicitat. La Sandra acompanya la Joana a comprar, a museus, passen les tardes xerrant o compartint silencis.

La Joana considera que és la primera amiga que té en molt de temps i la Sandra se sent molt estimada. La Joana sempre havia pensat deixar el pis i els estalvis en herència al seu fill però darrerament ha cregut que els diners li anirien millor a la Sandra i per això decideix canviar el testament. Ella no té cap deteriorament cognitiu i el seu metge de referència confirmaria la seva capacitat per prendre decisions. Com que no vol que la Sandra ho sàpiga li demana a la treballadora social que l’acompanyi al notari.

Serveis Socials però es nega a acompanyar-la creient que l’han pogut manipular. Comunica aquest fet a l’empresa que presta el servei d’atenció al domicili i aquesta decideix sancionar la Sandra si accepta l’herència. Què han de fer els Serveis Socials? Han fet bé al parlar amb l’empresa? Poden avisar el fill? Analitzem doncs les decisions que poden prendre els professionals.

Si la treballadora social no vol acompañar la Joana està en el seu dret però no li podrà prohibir que hi vagi ella. En el cas de decidir que té algun tipus de deteriorament cognitiu hauria d’iniciar un procediment d’incapacitació i si pensa que la Sandra s’està aprofitant també hauria de plantejar-se una intervenció.

L’empresa pot prendre les mesures que consideri però no la podrà sancionar per acceptar l’herència, ja que no hi ha cap llei al respecte, malgrat podria per futures situacions semblants posar una clàusula al contracte que ho contempli. Una altra opció és acceptar que la Joana és capaç i realizar un acompanyament que previngui qualsevol tipus d’abús així com posar en marxa protocols de protecció per casos més complexos.

Fins aquí l’exposició del cas. Avui farem més preguntes… Penseu que no acompañar la Joana és un signe de paternalisme i sobreprotecció? Us sembla que sempre es tendeix a pensar que la gent gran perd la capacitat de raonar i prendre decisions? Se’ls ha de protegir encara que es vulnerin els seus drets? Creieu que la Sandra hauria de refusar l’herència? I si l’herència la deixés a l’Església, a un hospital o a la residència on visqués aquests també l’haurien de refusar? Pensaríem llavors que l’han pogut manipular?

Si es prohibeix a una treballadora que accepti una gratificació, s’hauria de prohibir que metges i infermeres acceptessin diners per fer formació o regals de les farmacèutiques? Es podria equiparar? I si vosaltres fóssiu el fill de la Joana, respectaríeu la seva decisió? Hi ha feina, és el vostre torn!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.