Marta Barolovic, una dona catòlica de setanta-cinc anys, i la seva amiga Senija Degirmendzic, una dona musulmana de seixanta-nou, són les encarregades de cuidar i mantenir diàriament l’església franciscana dedicada a la Verge Maria a Olovo, una petita ciutat bosniana situada a uns quaranta kilòmetres de Sarajevo.
La unió entre aquestes dues dones exemplifica i contradiu la imatge d’una Bòsnia marcada pel xoc ètnic i religiós, després de la guerra que va enfrontar a bosnians musulmans, croates catòlics i serbis ortodoxes entre els anys 1992 i 1995.
Creients catòlics, musulmans i ortodoxos conviuen des de fa segles en aquesta petita església declarada monument nacional de Bòsnia i Hercegovina, per la seva importància cultural i històrica, ja que data del segle XIV.
Olovo té uns cent mil habitants, i la gran majoria –un 96 per cent– són d’origen musulmà. Encara que la ciutat tingui una mesquita i una església ortodoxa, molts dels ciutadans visiten assíduament el santuari catòlic per resar per la salut, la salvació i la felicitat. Fins i tot, fa un parell d’anys els musulmans i cristians d’Olovo van unir-se per celebrar les festes nadalenques en aquest petit temple.
Durant la guerra, l’exèrcit serbi no va atacar ni l’església cristiana ni l’ortodoxa; però, la mesquita va rebre set vegades. En aquest moment, es va oferir al representant de la comunitat islàmica que fessin les oracions al seu santuari.
“Mai ens hem enfadat ni discutit, després de tants anys. Quan no ens veuen juntes pel carrer sempre pregunten per l’altra. Sempre estem juntes”, explicava Bartolovic als mitjans. Des de fa segles s’ha mantingut la convivència, per sobre de les disputes identitàries i religioses. I s’han cuidat entre elles com a iguals, com unes veïnes més de la ciutat.
Un exemple que omple d’esperança el futur d’un país encara amb moltes ferides per cicatritzar.
