Una revista científica publica un article on es planteja l’ús de l’úter de dones en estat vegetatiu per tenir fills. És ètic que una publicació acadèmica empari aquesta mena de reflexions filosòfiques?
L
a bioètica es va anar desenvolupant com a disciplina pràctica i teòrica bevent de la filosofia, però la seva eclosió va tenir lloc arran de diverses situacions qüestionables, com l’experimentació amb persones en conflictes bèl·lics o l’estudi “mèdic” sobre la sífilis que va tenir lloc a Tuskegee (Alabama, Estats Units). Un dels fets que va promoure que es creessin comitès deliberatius en centres hospitalaris va ser el cas de Karen Ann Quinlan, qui va viure en estat vegetatiu alimentada durant nous anys de manera artificial. Al debat sobre la mort cerebral i l’estat vegetatiu se li va afegir la reflexió sobre els drets de les persones en l’àmbit sanitari i la dignitat dels pacients en coma.
El portal Epicrisis, mitjà de comunicació del Col·legi Mèdic Oficial de Colòmbia, és qui s’ha fet ressò en diversos articles sobre la possibilitat de no deixar perdre l’úter sa d’una dona en estat vegetatiu per donar fills a parelles que desitgen ser pares i no poden. La publicació a les xarxes socials d’aquesta idea ha provocat reaccions airades que han recordat com el context neoliberal actual segueix pugnant per mantenir les dones com a objectes. A causa de les queixes, el col·legi professional ha esborrat l’escrit del web i ha demanat disculpes. L’article original en el qual es van basar, escrit per Anna Smajdor, doctora en Filosofia i professora adjunta de la Universitat d’Oslo, però, encara té l’accés obert i es pot consultar a la revista científica Theoretical Medicine and Bioethics.
En aquest article, la filòsofa argumenta els aspectes positius de la gestació de dones en estat vegetatiu i ho compara amb la donació d’òrgans. Això sí, sempre que hi hagi un consentiment previ i assegurant a les feministes, per tal que no s’hi oposin, que, si un dia els homes poden gestar, ells també hi podran ser candidats. És la ideologia neoliberal actual la que permet aquesta mena de propostes? Continua imperant el mite de la lliure elecció per aconseguir de les dones el que el feminisme intenta evitar? Per què s’ha demanat que es retiri l’escrit al col·legi mèdic de Colòmbia, però l’article original continua publicat? És un atac en contra de la llibertat de càtedra i d’expressió?
Es desprenen molts conflictes ètics d’aquesta notícia. I la bioètica, malgrat que ho intenti, no està exempta de la influència contextual on es posa en pràctica. Si es considera un valor de pes la dignitat de les persones, si s’entén que el consentiment moltes vegades –sobretot de les dones o col·lectius vulnerables– pot estar tenyit de pressions externes, si s’aplica una perspectiva feminista, si no es creu que les dones tenen com a finalitat a la seva vida servir a la societat (fer fills, cuidar, donar plaer sexual, etc.), llavors es podria fins i tot despendre de l’article una incitació al sexisme i, per tant, el més ètic seria retirar-lo.
D’altra banda, si s’apel·la a l’autonomia com un principi que tota persona fa servir lliurement, si ens envoltem d’un model utilitarista i s’entén la proposta com la solució a un problema global (la manca de natalitat i el dret de ser pares), l’article té tot el dret a continuar present a la revista. Per últim, si la revista considera que l’autora ha seguit la normativa editorial, ha reflexionat basant-se en estudis previs i evidència científica i no està incitant a fer mal a les dones, esborrar l’article implicaria un atac contra la llibertat d’expressió. Caldria aprofitar per assenyalar com encara avui dia hi ha debats sobre grups, pobles o col·lectius que es prohibeixen, però en relació amb les dones encara no es vol saber on s’han de posar els límits.
