L’embaràs, el part i veure per primer cop el nadó són moments molt especials per a les dones que volen ser mares. Però no per a totes les dones que tenen un fill o una filla aquestes coses representen allò que el nostre imaginari cultural descriu. Per a moltes dones l’experiència vital que les ha dut fins a l’embaràs pot ser cruel, per a d’altres haver de mantenir una criatura no és una realitat possible i, finalment, per a algunes les circumstàncies personals els marquen un camí sense gaires opcions. Sigui com sigui, una dona que decideix donar el seu fill o filla en adopció no hauria de ser jutjada.
I és per aquesta raó, per poder facilitar l’anonimat, i, sobretot, per garantir un espai segur pel nadó, que a Bèlgica una associació ha preparat una bústia per tal que les mares o qualsevol familiar pugui abandonar la criatura sense haver de donar explicacions. Una iniciativa que, segons la mateixa entitat explica, dona resposta a una necessitat de la població, facilita que els infants tinguin una possibilitat de supervivència i redueix la possibilitat que siguin abandonats al carrer.
Aquesta proposta no podria ser posada en marxa en el nostre país degut que aquí l’anonimat en un procés de renúncia i futur acolliment i/o adopció no és possible: el dret del nen o nena a conèixer qui són els seus progenitors, quin és el seu origen, està protegit. En canvi la bústia creada per l’ONG Corvia segueix el model alemany: facilita la confidencialitat màxima de la persona que deixa el nadó. L’anonimat es manté durant tot el procés i, per tant, el nen o nena mai sabrà qui són els seus pares, quins han estat els seus orígens. Ara bé, també hi ha la possibilitat de canviar d’idea. Durant 24 hores és possible recuperar l’infant, inclús passat un temps i, fins i tot, quan el bebè ja ha estat entregat a una família.
Aquesta proposta s’ha posat en marxa amb el vist-i-plau judicial, però alhora és un projecte que escandalitza una societat belga encara conservadora on els drets de les dones no semblen prioritaris. Els sectors més progressistes defensen el part anònim i la renúncia acompanyada i no posar bústies als carrers, fet que no permet conèixer els factors que porten a una renúncia.
La pregunta que es fan és clara: és ètic aquest procediment? Es tenen en compte els drets dels infants? Com assegurar que la persona que deixa el nadó és la mare i que ha rebut tots els suports necessaris durant la presa de decisions? Aquesta iniciativa és útil o es tracta d’una solució de beneficència que amaga d’altres problemes que caldria solucionar prèviament? Amb una iniciativa així s’està protegint les dones o s’augmenta la seva vulnerabilitat?
Davant aquesta iniciativa, podríem estar d’acord amb el fet que malgrat no tenir un part anònim ni un protocol curós amb les necessitats de les dones, aquest tipus de bústia pot ajudar-les en un procés difícil i garantir el benestar i la protecció del bebè. Però també podem defensar que potser les dones no han tingut prou informació o accés a recursos existents i que han pres la decisió sense tots els elements a tenir en compte. A més, aquests nens i nenes no tenen garantit el dret bàsic a la informació sobre els seus orígens ni a un acompanyament en l’acolliment o adopció que incloguin membres de la família extensa o de l’entorn proper.
En resum, un cop més, cal una profunda reflexió sobre com la societat entén la maternitat, què es demana a les dones en relació a la mateixa i com s’hauria de fer per garantir el benestar de les mares i dels infants en moments extremadament delicats de la vida.
