Un cant a l’amor per la lectura, a la família i a la solidaritat humana”, segons Le Monde.
De vegades, de forma inesperada, t’arriba a les mans un llibre desconegut que es converteix en una d’aquelles obres que recomanaries constantment. No saps si és per la il·lustració de la portada, pel títol… o simplement una qüestió d’atzar, però el llibre et crida l’atenció. Aquest va ser el cas de La lladre de llibres, una història que Le Monde, va resumir de forma concisa com “un cant a la lectura, als lligams familiars i a la solidaritat humana”. En aquesta novel·la, traduïda a més de vint idiomes, Markus Zusak crea uns personatges d’una extraordinària qualitat humana, que en poques paraules esdevenen entranyables. Uns personatges singulars en la individualitat i que units formen la petita comunitat del carrer Himmel de Munich. Un espai de germanor afectat per la misèria de la segona Guerra Mundial i la crueltat del nazisme. Fins i tot, davant de tantes emocions, la Mort, concebuda com a personatge esdevé entendridora. Però, més enllà de ser una cant a la solidaritat, l’amor i la família, Zusak en aquesta obra també crida a favor de la lectura. A la contraportada es pot llegir. “La Liesel va començar la seva brillant carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. El primer va ser al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà…”.
