L’FMI ha situat el Turkmenistan en el tercer lloc de països que més creixeran aquest 2015. Es tracta d’una república de l’Àsia central qualificada com “l’altra Corea del Nord”, també amb una tradició de culte a la personalitat. Saparmurat Niyazov, antic membre del Partit Comunista quan el país formava part de la URSS, va governar Turkmenistan des del 1985, quan encara era dins el país soviètic, fins el 2006, data de la seva mort. El govern de Niyazov es va caracteritzar tant per la repressió a dissidents polítics i mitjans de comunicació com per les seves lleis excèntriques. En destaca la modificació del nom dels mesos de l’any pels de familiars seus, assignatures obligatòries a les escoles per estudiar el seu llibre –reducció de l’educació secundària obligatòria a un any– o la prohibició del ballet, l’òpera, el circ, el cinema… i els cabells llargs dels homes.
Gurbanguly Berdymukhamedov, que governa el país després de la mort de Niyazov, no es queda enrere. Al maig va inaugurar a la capital, Asjaba, una estàtua que el reproduïa a dalt d’un cavall, mentre relegava a les afores de la ciutat una enorme escultura de Niyazov que rotava per reflectir els raigs de sol. L’estàtua de Berdymukhamedov és una mostra de la passió que sent pels cavalls. Durant el Dia del Cavall d’aquest any, va rebre el títol honorífic de ‘Criador de Cavalls del Poble’. Turkmenistan ocupa el lloc 178 de 180 de l’índex de llibertat de premsa, només per sobre d’Eritrea, en última posició, i Corea del Nord.
El país és la quarta reserva mundial de gas. Va ser l’explotació de gas la que va causar un dels actius que el govern vol emprar per incrementar el nombre de turistes que visiten el país, que ara ronda els 15.000. Es tracta de la Porta de l’Infern, un cràter que perfora el desert de Karakum i que fa quaranta anys que crema. De 30 metres de fondària i 69 d’amplada, el forat és el resultat d’una prospecció minera soviètica fallida realitzada durant els anys setanta. Malgrat els avenços econòmics, el 30 per cent de la població viu per sota del llindar de la pobresa, i el país té una esperança de vida d’entre 65 i 69 anys.




