Roberto Canessa és conegut per haver estat un dels supervivents de l’accident d’avió que va tenir lloc als Andes l’any 1972. Malgrat tots els periodistes li recorden aquells fets, Canessa assegura que allò més important de la seva vida han estat els seus fills i “el camí recorregut” en el qual ha après “que la injustícia i la maldat existeixen i que la virtut és escassa”.
Per això fa una crida a la donació: “No ens hem de cansar de ser bons, val la pena esforçar-s’hi. La vida és un intercanvi: els altres ens influeixen i influïm en els altres. Siguem generosos”. I reconeix que de l’accident n’ha extret una lliçó: “Que no t’hagis de caure d’un avió per adonar-te de tot el que tens. Tingues en compte que reps molt més del que necessites i que fas menys del que pots. El nostre deute amb la vida és un: la gratitud”.
I, des del realisme, explica: “M’agrada la lluita -que sempre és contra un mateix-, mirar-me al mirall i dir: “Gràcies a Déu aquí hi ha el mateix estúpid de sempre”. No deixo de repetir-me: “No et deixis enganyar per la història. Mira el teu pròxim pacient, segur que et necessita”.
