Sempre m’ha interessat que els infants perdin la vergonya a exposar-se en públic, segurament perquè a mi em feia vergonya participar en els festivals de l’escola. Qualsevol dels seus formats (cantar, fer algun esport, ballar, fer teatre…) per mi era un suplici.
Avui vull parlar del concert de Nadal que totes les escoles fan a mitjans de desembre. És un moment fenomenal, un cara a cara, entre pares, mares i fills, on els nens i nenes canten una cançó que han aprés i els familiars fan d’espectadors.
A part de ser una tradició nadalenca, també és un moment d’iniciació. Qualsevol experiència davant el públic, quan és satisfactòria, és alliberadora, et reafirma i t’ofereix un lloc. Els nens i nenes s’espavilen i els pares i mares veuen que el fill tira endavant. I és que el Nadal parla d’un infant, el centre és el naixement del nen Jesús. Nadal ve del llatí nativitas, que vol dir naixement. Per això, els nens són el centre del Nadal, tenen regals, diuen versos i canten nadales. I quan es festeja el naixement es celebra la vida.
La tradició cristiana té un sentit antropològic i simbòlic interessant, més enllà de l’ús hipercomercial que se’n fa als nostres dies tardocapitalistes. Nadal, naixement, vida, tornar a començar i el renéixer amb el Cap d’Any. És important reconèixer aquests valors durant aquetes dates.
La satisfacció, com deia abans, és als ulls i a l’oïda. Els veus a dalt de l’escenari i els escoltes, els que canten, perquè també n’hi ha que només belluguen la boca! L’orgull d’avis, pares, germans i cosins s’expressa entre cançó i cançó amb els aplaudiments. També està bé comentar després la jugada. Poden ser cançons tradicionals catalanes o d’altres contrades. Els alumnes les aprenen durant un parell de mesos abans i després les canten. Ho viuen com si res, confosos en el grup, però en realitat els distingeix a cadascun d’ells.
No deixem mai el Nadal al consumisme voraç, intentem donar-li contingut propi.
En realitat totes les festes de l’any tenen aquest sentit de retrobament, lligam i amor, però cal revitalitzar-les. Entre la política que no s’entén i s’està tornant perillosament populista, l’economia cada cop més polaritzada entre rics i pobres, el medi ambient cada cop més impredictible, fem de la cultura, també el Nadal, un espai de refugi i també crítica, no fos cas que, entre tanta boira, al final en oblidéssim de la nostra subjectivitat i desig.
