Es necessita algú per coordinar tots els equips de la Festa Major. Silenci. Cal un president d’escala per fer sentir la veu de la comunitat davant el propietari. No s’alça cap mà voluntària. Sovint quan parlem de crisi de lideratges només ens fixem en la classe política o en els responsables socioeconòmics del país, però no en altres grups socials dels quals formem part. La societat, ja sigui a les altres esferes o en petits comités, necessita líders per avançar, persones amb idees i empenta que arrosseguin la resta, sobretot en un moment de manca d’entusiasme i de desencant general com és l’actual. Però qui està disposat a tirar del carro? Un líder que només actua per impuls, és un activista descontrolat. Un líder que només parla, és un predicador. Els líders han de pensar, tenir idees innovadores, ferms valors, saber parlar i escoltar, ser conscient de la responsabilitat que comporta prendre decisions, saber treballar en equip i sobretot actuar de forma coherent amb el que és proclama per tenir credibilitat. Ser líder no és fàcil, cal valentia i d’això avui els nostres líders n’estan mancats. Com apuntava Lluís Pastor al Sopar-Debat convocat a Mataró per diverses entitats entre les quals Valors, «caminen davant del grup amb una motxilla carregada de por que no els deixa avançar». Lamentablement pocs estan disposats a agafar-los el relleu. I això és dramàtic perquè ara més que mai, davant una crisi econòmica mundial i en un moment de canvi de relacions globals, calen líders a escala internacional i a l’escala de casa.
Lideratge
