Benedicte, gran personatge de Molt soroll per no res, que com a home incrèdul en l’amor, però atractiu en el do de la paraula, a totes ens captiva, exclama: “ fins que totes les gràcies no es trobin en una de sola, cap dona no obtindrà la meva gràcia”. I, fins i tot ell, que ho intenta amb fermesa, acaba sucumbint a l’amor. L’home no pot viure sense estimar.
I és per això que al llarg de la història l’amor es converteix en el gran tema de la narrativa, de la poesia, del teatre… No passa mai de moda i William Shakespeare n’és conscient. Les paraules del dramaturg anglès, quatre-cents cinquanta anys després, si les despulles de la rima i de mots que ens poden semblar carregosos, esdevenen radiografies actuals de l’essència de l’amor i les relacions de parella.
Ho podeu fàcilment comprovar aquests dies en el Teatre Poliorama de Barcelona a través de l’obra Amor&Shakespeare. Un espectacle en què a l’escenari es troben Proteu i Júlia, Valentí i Sílvia d’Els dos cavallers de Verona; Benedicte i Beatriu, Claudi i Hero de Molt soroll per no res, i el quartet de cavallers i el quartet de dames de Treballs d’amor perduts. Parelles shakespearianes que simbolitzen l’amor jove, l’amor traït, l’amor pur, l’amor madur o l’amor galant.
Mil cares de l’amor que són interpretades magníficament per un equip d’actors, dirigit per Josep Maria Mestres i que poques vegades havien compartit escena: Silvia Bel, Jordi Boixaderas, Roger Casamajor, Alex Casanovas, Ariadna Gil, Joel Joan, Mercè Pons i Rosa Renom. I una menció especial a Laura Aubert, que en el paper d’un observador burleta i diversos personatges més, aconsegueix que les tres històries quedin completament lligades.
Escolta l’entrevista que el programa Valors a l’alça (La Xarxa) ha fet a Sílvia Bel sobre aquesta obra de teatre:
