Aquest divendres arriba als cinemes el documental ‘Me llamo Violeta’, un documental sobre la transsexualitat en els menors. El documental narra la història de dues famílies molt diferents però on hi ha amb un menor transgènere. Una d’elles és Violeta, d’11 anys, filla de l’actor i productor de cinema per a adults Nacho Vidal, que està tenint un trànsit relativament plàcid, encara que els seus pares, desconcertats, van trigar un temps a assumir la seva nova identitat. Violeta va manifestar als sis anys la seva identitat de gènere femenina contraposada al seu sexe masculí.
L’altra protagonista del documental és Alan, un menor trans que no va tenir aquesta sort: víctima d’assetjament a l’institut, el suport de la seva família no va ser suficient per evitar un final que va commocionar la seva ciutat natal. Alan va acabar amb la seva vida el 2015, als 17 anys, víctima del bullying a l’escola. La mare d’Alan, Ester Albert Cusso, va assegurar poc després de morir el seu fill que el seu suïcidi havia estat “un crim social”.
Centrada sobretot en aquestes dues històries, la pel·lícula, profundament emotiva, mostra que la nostra societat està avançant en l’acceptació dels menors trans però que encara queda molt camí per recórrer. Aquests dos casos serveixen per posar el focus en la complexitat i la diversitat de situacions dins de la comunitat trans a Espanya i especialment la del menors trans, que s’enfronten a infinitat de traves de tota mena, començant per les administratives. És el cas de Violeta, que va haver d’esperar tres anys perquè li canviessin el nom al DNI.
El film també fa un recorregut històric i relata la primera manifestació homosexual a Espanya, organitzada clandestinament pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) el 1977 i en la qual també van participar les persones trans i transvestits, i que va tenir com a objectiu suprimir la Llei de perillositat i rehabilitació social aprovada el 1970 durant el franquisme, coneguda com la llei “de vagos y maleantes”. – J. Vives
