En el seu Segon tractat sobre el govern civil (1690, capítol XII), John Locke defensa la divisió del poder en: (1) el poder legislatiu (fer lleis); (2) el poder executiu (implementar les lleis); i (3) el poder federatiu (establir relacions internacionals). Segons Locke, una prova que són poders diferents és que el poder legislatiu es pot interrompre sense parar l’activitat de l’executiu ni del federatiu. A casa nostra, es dissol el Parlament abans d’unes eleccions mentre el govern continua exercint les seves funcions. Tot i dividir els poders, Locke encara no els separa: dona preeminència al poder legislatiu i reconeix que l’executiu i el federatiu poden estar en mans de les mateixes persones.
Montesquieu sí que ha passat a la història com el pare de la separació de poders, que és una idea que ha tingut molta influència en les democràcies occidentals contemporànies. Seguint Locke, a L’esperit de les lleis (1748) Montesquieu hi diu que “tot home que té el poder està inclinat a abusar-ne […] Perquè no es pugui abusar del poder, és necessari que, mitjançant la disposició de les coses, el poder aturi el poder” (Llibre XI, capítol IV). Segons Montesquieu, per tal de prevenir l’abús de poder, cal separar els poders en legislatiu, executiu i judicial. D’aquesta manera, els diferents poders es vigilaran i es controlaran mútuament. Així, uns poders aturaran els excessos dels altres i cap d’ells oprimirà els ciutadans.
Begoña Román, professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona, proposa ampliar la separació de poders també al poder mediàtic i a l’econòmic; ja que aquests també corren el risc de voler controlar els altres poders i d’oprimir els ciutadans. I és justament per això que cal separar-los: perquè es vigilin els uns als altres, perquè cap d’ells oprimeixi la societat.
Quins poders hi ha a la nostra societat? Algun d’ells predomina sobre els altres? Algun oprimeix els ciutadans? Més enllà de la teoria, realment els poders estan separats?
