La covid-19 ha generat una greu crisi econòmica, respecte la qual no totes les empreses sobreviuran. Parlem amb el president de la Fundació Capitalisme Conscient sobre els beneficis que aquest moviment proposa en un moment d’incertesa com és l’actual.
Estem vivint una forta crisi marcada per la covid-19. Des del moviment Capitalisme Conscient es considera una oportunitat?
La pandèmia ha accelerat l’expansió de la nostra filosofia. Avui és difícil obrir una mitjà empresarial sense no veure-hi cap menció respecte el tema del propòsit o dels stakeholders (agents implicats). Per exemple, sembla que l’origen de la pandèmia de la covid-19 va ser en un mercat xinès de venda d’animals vius. El govern havia tancat aquests mercats fa anys, però el va tornar a obrir. Un empresari conscient no aniria mai a aquests mercats, no posaria en risc el món. La covid és un cas clar de com la persecució de benefici econòmic pot tenir conseqüències que acaba pagant una societat sencera. Fins i tot crec que en aquest context el perill del canvi climàtic s’ha fet més evident. Les empreses i també els consumidors han despertat. Es comença a entendre que no podem seguir així, consumint els recursos de les generacions futures.
Per tant, és una oportunitat.
Sí, som testimonis d’una onada de canvi que afectarà totes les empreses i tots els sectors. El canvi de paradigma està actiu. Avui ningú ja no s’atreveix a defensar la primacia de l’accionista. Alerta, queden molts que el practiquen, però ja ningú s’atreveix de defensar-lo públicament. Està caducat. La narrativa ha canviat definitivament.
Quines idees aporta el Capitalisme Conscient per crear una nou model econòmic?
Només compartiré tres idees claus del Capitalisme Conscient. Segons el nostre moviment, una empresa ha de tenir un propòsit superior, més enllà de guanyar de diners. Si només busquem el benefici, ens fem mal i fem mal a l’entorn. A més, aquest propòsit ha d’aglutinar tots els grups d’interès (els famosos stakeholders). Per exemple, si una farmacèutica es proposa seriosament eradicar la diabetis, tindrà molta gent disposada a donar-li suport. Un cop eradicada la diabetis, ja buscarà una nova causa. I com a empleat d’aquesta empresa jo estaré motivat per assolir aquest propòsit. Des de Capitalisme Conscient, també defensem que cal cuidar tots els que participen en la creació del valor d’una empresa i repartir aquest de forma justa (preus justos, salaris justos, pagar impostos, evitar o si més no compensar possibles danys a l’entorn, etc.) Una empresa ha de tenir en compte tots els efectes de la seva activitat. Aquí es demostra la consciència de l’empresari.
En una crisi com l’actual, un o una líder ‘conscient’ com reacciona?
Amb saviesa, vista d’ocell, perspectiva sistèmica i fugint dels blancs i dels negres. També intenta veure les oportunitats per reinventar-se, aprofitar l’energia de la por i convertir-la en una cosa positiva. Demostra empatia i compassió. Pensa en els altres, dins i fora de l’organització. No permet que les seves pors (de perdre el lloc, de guanyar menys, de patir en la seva reputació) afectin les seves decisions i accions. És capaç de guanyar-se el cor dels altres. A més, és capaç de demanar sacrificis als altres perquè ell o ella també en fa. Els directius d’empreses membres de la nostra fundació, per exemple, el primer que van fer abans de les retallades va ser rebaixar-se el sou a la meitat. Durant una crisi és quan es demostra la pasta de què està fet el o la líder. És el moment de la veritat.
Una empresa d’aquest moviment és més forta per superar una crisi?
Sens dubte. És més resilient perquè té el suport dels stakeholders: els clients compren per lleialtat, els proveïdors donen millors serveis i crèdit, els empleats fan un esforç extra, tiren un cable i no canvien d’empresa a la primera o només per una mica més de diners; la gent talentosa s’apropa perquè saben que seran ben tractats, i cal menys màrqueting perquè clients i empleats parlen bé de l’empresa. En general, una empresa que s’ha guanyat l’afecte dels grups d’interès rendeix més i aguanta més en situació de crisi.
Aquesta secció té el suport de:
