José Luís Escorihuela: “Són més importants les relacions que les persones”

José Luís Escorihuela és el fundador d’‘El Camí de l’Elder’, una organització que, basant-se en la teoria de les organitzacions com a sistemes vius, es dedica a la consultoria organitzacional, a la creació d’equips i a la capacitació en habilitats de lideratge.

Quin és l’objectiu d’‘El Camí de l’Elder’?

És acompanyar les persones i les organitzacions en els seus processos de canvi cap a una major consciència. Això implica canvis en la seva estructura organitzativa i en la seva cultura corporativa, amb la finalitat d’augmentar la seva efectivitat, resiliència i capacitat adaptativa. Però aquest canvi només és possible si canvien també les persones que formen l’organització, especialment els líders formals i informals. I això implica, a nivell personal, canviar regles i creences internes que ens impedeixen donar la millor resposta a cada moment, tant en allò que pensem i diem com en la nostra forma de fer i de relacionar-nos.

Què és ‘una organització viva’?

Percebre una organització com un sistema viu significa prestar atenció a la totalitat i no només a les parts, a l’impuls de la pròpia organització i no només als propietaris i directors. Les persones són importants, però ho és més la xarxa de relacions que creen entre elles. Si l’estructura formal d’una organització (propòsit, estratègia, operativa, finances, retribució, etc.) és atribuïble a les persones que pensen i reflexionen sobre ella, l’estructura informal emergeix de les converses que mantenen entre si. Aquesta conté regles invisibles que ningú ha acordat i que no sempre són les millors per a garantir l’efectivitat de l’organització i un patrimoni immens de coneixement i saber.

Què és l’‘elderatge’?
Una de les principals característiques de tot sistema viu és la capacitat de diferenciar entre les parts del sistema, alhora que es mantenen totes unides al voltant d’un propòsit compartit. La diferència és un procés pel qual cada part del sistema evoluciona fins a ocupar un lloc que li permeti donar el millor de si mateixa. Aquest potencial només s’aconsegueix completament en el marc d’un sistema integrat que aporta sentit al fer diferenciat de les parts. Aconseguir això en sistemes humans i en el marc d’una cultura individualista és un repte, perquè sovint es tradueix en dir o fer el que a un li dona la gana sense tenir en compte els altres i en una integració que assegura l’obediència a partir del càstig. Però es pot fer d’una altra manera en una organització humana? Sí, però es necessita fer un important treball personal, especialment amb els líders formals i informals, i alguns canvis estructurals que permetin crear espais on processar les diferències.

Que hi hagi empreses com la seva, vol dir que no sabem organitzar-nos i que ens costa treballar en equip?

Com tots els sistemes vius, les organitzacions humanes passen per moments d’estabilitat i moments que requereixen canvis. Ara estem en un moment històric en què les organitzacions humanes s’han de transformar profundament si volen afrontar amb èxit els tres grans reptes que tenen per davant: la complexitat tecnològica, la complexitat social i la complexitat emergent (avui hi ha un augment de la incertesa). Puc dir que els éssers humans som bastant bons organitzant-nos i treballant junts, però ara estem en una fase històrica de canvi i encara no hem desenvolupat les eines necessàries per a abordar bé els tres tipus de complexitat esmentats. Aquestes eines inclouen el desenvolupament de noves habilitats personals (mirada sistèmica, intel·ligència emocional, comunicació empàtica i generativa, pràctiques espirituals, etc.) i de nous models organitzatius (holocràcia, sociocràcia, organitzacions teal, etc.) que basen l’efectivitat en l’existència d’un propòsit inspirador al servei de les persones i del planeta, en processos i pràctiques que fomenten la participació, l’autonomia i el saber fer dels equips, i en la cura exquisida de totes les parts implicades, incloent-les en la gestió i el repartiment de beneficis. La nostra missió com a empresa és acompanyar a altres organitzacions en aquests processos de canvi (organitzacionals i culturals) cap a una major consciència i capacitat adaptativa.

Aquesta entrevista té el suport de:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *