Sapere aude!, ens diu Immanuel Kant a Què és la il·lustració?: atreveix-te a pensar! Segons Kant, ja n’hi ha prou de seguir cegament les autoritats externes; ja n’hi ha prou d’obeir acríticament l’Estat, l’Església o el Pare. Ens hem d’atrevir a pensar per nosaltres mateixos, amb llibertat i amb responsabilitat.
“El qui no vol raonar és un fanàtic, el qui no sap raonar és un boig i el qui no s’atreveix a raonar és un esclau”
“Les millors ments poden ser víctimes d’una ideologia imperant”, ens adverteix Peter Singer. Vegem-ne dos exemples paradigmàtics: Aristòtil defensà l’esclavisme i la inferioritat de les dones; Martin Heidegger simpatitzà amb el nazisme. De quines ideologies imperants som víctimes nosaltres? Quins prejudicis tenim que no podem veure? Quines barbaritats diem? Què és el no podran entendre, d’aquí a cent anys, de tot el que fem i defensem? Algunes propostes. Que podent acabar amb la pobresa al món, en parlem poc i fem poca cosa. Que sabent que cal minimitzar els efectes devastadors del canvi climàtic, no actuem amb prou determinació. Que podent evitar gran part del patiment animal, continuem amb el nostre estil de vida. Cap més idea?
La filosofia ens pot ajudar a pensar per nosaltres mateixos amb llibertat i responsabilitat. Ens pot ajudar a ser crítics, que no vol dir anar sempre a la contra. Però atenció: “Un filòsof que no considera contraarguments ja no mereix el nom de filòsof”, diu Nigel Warburton. Així que atrevir-se a pensar és atrevir-se a escoltar qui està en desacord amb el que pensem, amb el que diem o amb el que fem. I considerar les seves raons. I estar oberts a canviar de posició.
Sapere aude! Atreveix-te a pensar per tu mateix, amb llibertat i amb responsabilitat, sense estar subjugat al poder establert ni a la ideologia imperant, essent crític, que no vol dir anar sempre a la contra, i estant obert a dialogar. Tal com va deixar escrit William Henry, “el qui no vol raonar és un fanàtic, el qui no sap raonar és un boig i el qui no s’atreveix a raonar és un esclau”.
