El 25 de juny del 1975, Moçambic proclamava la seva independència i establia la República Popular després de dècades sota domini portuguès (una història que comença el 1497, quan el navegant Vasco de Gama hi arriba en la seva ruta cap a l’Índia). Però, el que es preveia com una etapa de creixement i estabilitat econòmica i social, liderada pel Front d’Alliberament de Moçambic (FRELIMO), va desencadenar, dos anys després, una guerra civil especialment cruenta entre la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançada des de l’exterior per Rhodèsia i Sud-àfrica, i el govern de Maputo. No en va, els enfrontaments es van prolongar fins a l’any 1992 amb un balanç terrorífic de més de nou-cents mil morts i cinc milions de persones desplaçades, un dels conflictes més mortífers que han assolat la zona.
El conflicte armat va fer fracassar diversos intents d’alto el foc liderats per les Nacions Unides, els EUA o la Unió Europea fins que el 4 d’octubre del 1992, a Roma i sota la mediació de la comunitat catòlica de Sant Egidi i del bisbe Jaime Pedro Gonçalves, el president de Moçambic i secretari del FRELIMO, Joaquim Chissano, i el líder de la RENAMO, Afonso Dhlakama, van firmar un acord de pau que posava fi a quinze anys de guerra civil.
L’Església catòlica no només va tenir un paper determinant en l’assoliment de la pau al país. L’alto el foc també va venir acompanyat d’un procés de creixement econòmic i social en el qual la comunitat de Sant Egidi va tenir un rol rellevant. A través de les Escoles de Pau creades a diverses ciutats, els catòlics van promulgar una cultura de solidaritat i pau entre el jovent que no havia conegut la guerra, que va guiar la societat moçambiquesa a esdevenir més plural i pacífica.
La mediació en el procés de pau a Moçambic és considerat el punt de partida d’una sèrie d’intervencions polítiques i diplomàtiques desenvolupades per Sant Egidi a l’Àfrica amb l’objectiu de mantenir la pau al continent. L’any 2010, van participar en la negociació pels acords de pau a Guinea Conakry, que van derivar en les primeres eleccions democràtiques després de dècades. També van fer corredors humanitaris i mediacions en favor de la pacificació a Algèria, Burundi i la República Centreafricana.
I ara, el jihadisme
Des de l’any 2017, Moçambic –com molts estats africans– està patint un increment del terrorisme jihadista a la regió de Cabo Delgado, al nord del país, una realitat que ha provocat milers de morts i el desplaçament forçat de més d’un milió de moçambiquesos. En aquest context, la comunitat de Sant Egidi està actuant sobre el terreny amb l’obertura de corredors humanitaris per atendre les persones desplaçades i amb la promoció del diàleg religiós a la zona.
