Religió

La caritat, puntal de l’islam

La caritat – que en algunes cultures religioses i en altres moments històrics se n’ha dit almoina i actualment s’aposta més pel terme donació-, és un element comú i destacat en la majoria de religions; però en el cas de l’islam adquireix una dimensió especial perquè forma part dels cinc pilars fonamentals, concretament el tercer. “A l’islam, la caritat no només es recomana, sinó que és considerada una obligació; és a dir, no es considera una despesa, sinó una inversió espiritual per part del donant”, explica Soraya El Farhi, membre de l’Associació Cultural Al-Ouhada de Mataró.

Ara bé, encara que la caritat és una obligació per a tot musulmà econòmicament estable – ja que ha estat beneït per Déu amb aquest privilegi- “ha de ser impersonal, no se’n pot fer ostentació ni pot esdevenir humiliant per la persona que la rep; perquè només a Déu se li han de rendir comptes”. Així, doncs, no és estrany que la caritat obligatòria a l’islam -pràctica que es va establir a partir de l’any 630-, s’anomeni zakat o sadaqa, que significa literalment “purificació”.

Es tracta d’una costum que amaga dues premisses: el verdader amo de totes les coses no és la persona, sinó Déu; i a través de la caritat s’equilibra la societat. Ara bé, com que no tots els musulmans tenen el mateix poder adquisitiu s’estableixen uns paràmetres: “Les persones solvents han d’entregar el 2,5 per cent anual dels seus estalvis i actius mentre que les famílies senzilles una quantitat que s’estableix abans del final del ramadà, enguany, cinc euros per cada membre”, explica la Soraya. I aquests diners, gestionats per la pròpia comunitat, tal com dicta el Corà – encara que en el llibre sagrat es parla de “pobres, orfes, viudes, presoners i esclaus”- sempre es destinen a la gent sense recursos.

Dues paraules

A l’islam existeixen dues paraules per fer referència a la caritat. Per una banda, la sadaqa o sádaqa (en àrab, caritat), paraula que s’usa per definir una almoina voluntària i que abasta qualsevol acte de donar per compassió, amor, amistat, deure religiós o generositat. És una virtut de l’islam, que pot adoptar moltes formes: donar diners, ajuda física per construir una casa, preocupar-se dels altres mitjançant diàleg, etc. I, en canvi, més específic és el zakat o sadaqa, almoina personal i obligatòria; el tercer, entre els cinc pilars de l’islam. – M. Coll

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *