A nivell mundial els esdeveniments singulars són constants, però en la gran majoria de casos ens limitem a ser uns observadors distants, i, simplement, si hi ha víctimes, lamentem les seves desgràcies. Aviat oblidem els fets, ja que nous esdeveniments requereixen la nostra atenció.
Quan els esdeveniments ens són propers i ens afecten directament els sentiments canvien. Encara que il·lògic, per nosaltres no és el mateix un atemptat terrorista a Kabul que un a les Rambles de Barcelona, encara que allà hi hagin moltes més víctimes. No és el mateix, diguem que els suecs, decidissin sobre el seu futur, que si ho hem de decidir nosaltres. En aquest cas ja no podem ser purs observadors, doncs, som subjectes interpel·lats que hem de donar resposta sigui de forma activa o passiva.
En tota comunitat humana es viuen moments importants que queden escrits a la història. Són decisions que afecten tota la comunitat i que seguint les normes de la democràcia, cada u expressa lliurement la seva opció. En aquestes situacions, com que les motivacions personals són diverses, fins i tot, contradictòries, convé fer una reflexió a fons. Els més generosos no pensen només en els seus interessos sinó també que és el millor pel col·lectiu. Sortosament, no tot és racionalitat; en la vida els sentiments juguen un paper important, i la raó i els sentiments no sempre coincideixen.
Un cop la comunitat s’ha pronunciat, hi ha guanyadors i perdedors. S’entra en un període delicat d’aplicar l’opció guanyadora. És el moment en què el respecte a l’altre és un valor a destacar i és el moment d’assegurar la convivència col·lectiva més enllà de les opcions personals a les quals cada u hagi optat.
Els guanyadors han de ser moderats i generosos i els perdedors respectar l’opció guanyadora. Les actuacions que seguiran, han de ser assenyades i de respecte, per part de tots, per poder així, iniciar un marc de diàleg amb voluntat d’entesa en benefici de tots.
