Enguany la Mostra de Cinema Espiritual, organitzada per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, celebra la seva 21a edició. Del 15 al 30 de novembre projectarà films a ciutats com Barcelona, Mataró, Sabadell, Lleida o Salt, i tindrà com a protagonista l’autor italià, Ermanno Olmi, a la Filmoteca de Catalunya. La Mostra, que també comptarà amb produccions catalanes, busca tractar diferents experiències espirituals a través de prismes culturals variats i presentar relats de resistència. En parlem amb Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya,
Què és el que fa especial aquesta mostra?
En primer lloc, que és una mostra consolidada que serveix per reflexionar al voltant de la qüestió espiritual, no només per veure què s’està produint, sinó per reflexionar-hi. A més, aporta una projecció al conjunt del territori de Catalunya, en què col·laboren moltíssimes entitats. També posa al nostre abast narratives al voltant de la qüestió espiritual, que és una qüestió complexa, però que afecta a tothom, siguin creients o no-creients. De tant en tant tenim la necessitat de veure quin valor i quin pes real i profund tenen les coses que fem a la vida o com ens impacten alguns esdeveniments, i des de la mostra posem alguns instruments narratius, que no són els de les regions, que ens permeten veure la vida des del punt de vista espiritual. Això, a la llarga, ens permet fer més visible el paper de les religions en el món d’avui, que a vegades potser no queda prou clar.
Què hem d’entendre per espiritualitat?
Tothom, en un moment o altre, té ganes d’indagar sobre el que no es veu. De fet, la paraula esperit, que ve del terme grec Espiritus, significa allò que no es veu, el que està al fons de les coses. I què és el que no veiem? La profunditat, el valor real que té una determinada cosa. Per exemple, si ara t’insulto, això té un valor, ja que et pots sentir agredit. Però, per què té valor? Perquè xoca amb les nostres conviccions que no es pot insultar, ja que hi ha d’haver dignitat. Per tant, apel·la a uns determinats valors que són molt interiors. Les religions col·loquen una complexitat cultural perquè puguem treballar en això sense que quedi molt eteri. Dins la complexitat cultural hi ha les narratives. Però pot ser que avui, amb les crisis d’aquestes narracions o d’aquestes propostes religioses, que estan en procés de revisió i de canvi, hi hagi molta gent que no les senti seves, i busqui altres mètodes per donar sortida a aquesta necessitat de parar un moment i veure què és l’important de la vida.
Per tant, podríem dir que l’espiritualitat és una mena de punt de trobada de tots nosaltres, tant de diferents religions com de persones que no combreguen amb cap d’elles?
Tots anem a parar allà mateix. La diferència són els instruments culturals que necessitem per arribar-hi i sortir-ne. Els cristians tenim l’Evangeli, però altres no tenen aquest referent cultural i en necessitaran un altre, ja que sense aquest referent és difícil fer aquest treball. Per això apostem per narratives no tradicionals, per exemple, cinematogràfiques. Tots tenim desenvolupat un sistema psíquic i cultural que fa que en les coses hi veiem més que el que aparenten. De fet, Plató ja ho deia: “Les coses són més que l’aparença que veus“. Aquest “més que l’aparença que veus” és la dimensió que afecta la nostra moral, els nostres valors, la nostra capacitat d’admirar-nos i també d’indignar-nos. Tot aquest món el tenim en comú tots els humans, excepte qui són uns despietats.
Vostè, el passat 30 d’octubre, deia que el llenguatge cinematogràfic és un dels més idonis per tractar temes sobre religió i espiritualitat, però també per abordar-ne de nous.
El llenguatge cinematogràfic és contemporani i ens planteja situacions. Hi ha pel·lícules antigues, que també són interessants, però el que proposem a la mostra, i el que es planteja sovint a la cartellera, són aproximacions contemporànies que plantegen temes nous, o temes antics amb esdeveniments nous. Tota l’aproximació que es faci sobre la qüestió de la immigració, per exemple, o la qüestió de la guerra, o la qüestió del canvi climàtic, són preocupacions que tenim avui dia i que tenen ressò al nostre interior. La qüestió de la immigració no és com regules el flux, és també què passa amb les persones que pateixen el drama de la immigració. Això ens toca. El cinema fa que ens plantin a la cara totes aquestes realitats i, per tant, puguem reflexionar sobre això i sobre com ens afecta.
La mostra planteja dos eixos temàtics, que són la metamorfosi i els relats de resistència. Per què han triat aquestes dues temàtiques? Quins valors amaguen?
És el fil conductor de l’enorme quantitat de pel·lícules que s’està oferint. Hi ha aquest element d’aquells que amb el seu testimoni i resistència aporten esperança al món. En el cas de The Invader, un senyor que ha treballat de moltes coses acaba netejant lavabos. I diu que netejar lavabos és la manera que té de cuidar els altres. És aquesta transformació a través de la resistència, de la dignitat i, per altra, la metamorfosi el que centren la mostra. Que les coses et toquin a dintre et canvia, et fan veure el món d’una altra manera, et fan reaccionar si ets una persona coherent. I, per tant, això provoca canvis. La manera d’explicar els canvis és narrativa. La nostra història es fonamenta en grans narracions, des del Quixot fins a l’Odissea, fins a la Bíblia. Això també ho produeix la narrativa cinematogràfica actual.
Un dels plats que proposen per aquesta mostra de cinema espiritual és la preestrena d’una sèrie sobre Els Pastorets. Quins valors hi ha darrera Els Pastorets?
Una de les coses que ens interessa, i hi ha alguns reportatges que es plantegen a la mostra que van cap aquí, és com la cultura popular, religiosa o espiritual continua vigent. En el cas de la cultura catalana, ens preguntem com és que hi ha alguns elements, com el cas dels pastorets, que continuen vigents, amb un cert èxit i que en si mateix ja tenen un sentit legítim. La segona pregunta que ens fem és, sabem emmarcar els valors que hi ha al darrere dels pastorets? Els sabem contextualitzar? Sabem veure-hi més enllà del propi espectacle i entendre el que avui encara ens pot dir? Reflexionem sobre totes les subtrames dels pastorets? Aquelles que parlen de qüestions morals o ètiques, de com actues davant de la vida, etc. Perquè els pastorets no narren el naixement de Jesús, sinó que narren tot el que la gent va preparant fins allà. Aquestes històries són un mirall de les nostres inquietuds espirituals i no tan espirituals. I el que fa la sèrie, i això és el que ens va agradar, és mirar per dins. És a dir, indaga sobre com avui un element de cultura popular ens pot apel·lar a la nostra responsabilitat si sabem contextualitzar-lo. Un dels problemes de la cultura actual és que li costa contextualitzar. Per tant, hi ha una certa mancança d’aquest tipus de cultura.
