Gairebé tothom està a favor de la llibertat, però no tots entenem la llibertat de la mateixa manera. A la seva conferència “Two Concepts of Liberty” (1958), Isaiah Berlin proposa la cèlebre distinció entre llibertat positiva i llibertat negativa.
Per una banda, la llibertat positiva consisteix a tenir la capacitat de fer el que em proposi. En aquest sentit, soc lliure quan puc dur a terme el meu projecte de vida. Per això diem que l’educació ens fa lliures.
Per altra banda, la llibertat negativa consisteix en la no-interferència per part d’un tercer. En aquest sentit, soc lliure quan no estic condicionat per obstacles externs. Soc lliure quan ningú m’impedeix fer el que faig.
Al seu llibre Llibertat i govern: republicanisme (1997, traducció catalana del 2010), Philip Pettit defensa una tercera manera d’entendre la llibertat: la llibertat republicana o la llibertat com a no-dominació, que consisteix a garantir l’absència d’interferències arbitràries. En aquest sentit, la llibertat com a no-dominació implica superar les relacions de submissió en les quals una part pugui interferir arbitràriament en la vida de l’altra.
Pettit rebutja la llibertat com a no-interferència perquè permet les situacions de dominació en què l’amo, de fet, no interfereix en la vida de l’esclau. En aquestes situacions, la persona dominada se sap sotmesa i viu buscant la millor estratègia per evitar que l’amo interfereixi en la seva vida.
Alhora, Pettit justifica algunes interferències perquè no són arbitràries. Per garantir la llibertat com a no-dominació, de vegades cal intervenir justament per alliberar un grup de la submissió.
Quan defensem la llibertat, quin concepte de llibertat fem servir? La llibertat positiva, la llibertat negativa o la llibertat republicana? O potser podem pensar en un quart sentit de llibertat? Usem diferents conceptes de llibertat amb diferents propòsits? Quines implicacions polítiques té cada concepte de llibertat?
