John Stuart Mill diu que al llarg de la història hem anat aprenent quines conseqüències tenen les nostres accions. Així, hem pogut anar millorant les normes de la societat. Posa l’exemple següent: l’experiència ens ensenya que els robatoris tenen conseqüències negatives per a la felicitat de les persones i, per això, els hem prohibit.
En aquesta línia, podríem buscar altres exemples. L’experiència ens ha ensenyat quines són les conseqüències de fumar i, per això, està restringida la venda de tabac i està prohibit fumar a certs llocs. Potser passarà el mateix amb l’ús del mòbil: quan tinguem experiència de les conseqüències que té en els infants, joves i adults, el regularem.
Però tant de bo haguéssim pogut arribar a la mateixa regulació dels robatoris, del tabac o dels telèfons mòbils sense passar per aquestes tragèdies personals i col·lectives. És possible establir normes socials sense haver patit prèviament les conseqüències negatives d’allò que cal regular? Aquesta pregunta pren una nova dimensió quan ens fixem en aquelles experiències de les quals no podrem aprendre mai perquè són experiències límit, que posen en joc l’existència de la humanitat mateixa. Com podem regular aquelles coses que, si arribessin a passar, significarien el final de la humanitat?
És realment possible establir normes socials sense haver patit prèviament les conseqüències negatives d’allò que cal regular?
En el context de la guerra freda i de l’amenaça nuclear, Hans Jonas defensa que som responsables que hi hagi futur, que el primer imperatiu ètic és que hi hagi humanitat. Per això, diu, ens hem de preocupar pel futur del planeta i pel futur de la humanitat. Però, què ens pot ajudar a evitar aquestes experiències que ens anihilarien com a humanitat i que ens deixarien sense futur, si regulem a partir dels errors comesos?
Per Jonas, la filosofia i la literatura. En concret, la ciència-ficció i les distopies –posa l’exemple d’Un món feliç de Huxley–, ens poden ajudar a descobrir nous principis morals, a descobrir els mals que hem d’evitar.
· Llegeix l’altre punt de vista d’aquesta secció, a càrrec d’Albert Botta.
