Com cada any s’apropa el Nadal, però t’has preguntat mai què és realment? Depenent de qui li preguntis et donarà una resposta diferent, però probablement la més comuna serà la d’”una festivitat”. Les diferències s’accentuen quan comparem les respostes dels diferents grups d’edat i cultures o creences. I encara que, en termes de Bauman, la liquiditat de les significacions podria considerar-se exclusiva dels nostres temps en molts aspectes, el Nadal ha anat patint constants transformacions al llarg de tota la història. Si ho desconeixíeu us animo a fer una recerca del concepte Christmas, des de l’època romana amb el Nadal pagà, passant per la prohibició de la Unió Soviètica, fins al fet que podria haver coincidit amb el solstici d’hivern com Newton senyalà. Per tant, si una cosa pot quedar-nos clara és que tot i que el Nadal pot ser moltes coses, “inamovible” no està entre elles. Però, i si això mateix passa amb moltes altres coses? I si conceptes com amor, amistat i llibertat són iguals de buits o indeterminats?
Després del xoc inicial que això ens pot causar, però, podem veure que realment no tot és tant desesperant i incert. Com a persones individuals hem comprovat que quan caminem el terra no s’enfonsa ni caiem en l’abís o si ens fem un cop ens fa mal (és difícil dubtar de la veracitat d’un estímul tan intens com el dolor). La realitat, doncs, no és tota tenebra i confusió, sinó que pot ser estudiada i entesa dins dels paràmetres de la nostra capacitat. De totes maneres s’ha d’anar en compte, perquè tal i com va predicar Zaratustra, d’ençà que Déu va morir al segle XIX ja no podem fonamentar la Veritat (amb “v” majúscula) com s’havia fet fins aleshores, i pel que fa als intents d’ocupar el tron de Déu amb altres entitats, com per exemple la ciència, han estat condemnats al fracàs. Tot i això, ser més conscients de les nostres limitacions no ha d’aturar-nos.
No obstant, la nostra qüestió inicial continua sense solució… Què dimonis és el Nadal i quina és la seva fonamentació objectiva? I ara que no és possible parlar de Veritats, quin és el fonament objectiu dels valors i la cultura? La Història. Allò que ha estat el Nadal és allò que ja ha succeït, i allò succeït és veritat (veritat amb “v” minúscula, és a dir, ja no serem filosòficament fonamentalistes sinó pragmatistes).
Però compte, això no vol dir que l’únic que puguem fer amb aquesta tradició rebuda sigui mantenir-la i respectar-la (com argüirien alguns conservadors), perquè, tal i com hem descobert arribant fins aquí i llegint la pròpia crònica del Nadal, tant els valors com la cultura poden ser modificats per tal que diguin el que volem que diguin. De sobte se’ns ha despertat la nostra llibertat: la justícia pot voler dir qualsevol cosa! I també l’amistat! I la llibertat! I especialment el Nadal!
Però fem-nos encara una última pregunta: el fet que cada persona, individualment, pugui fer que el Nadal sigui qualsevol cosa, vol dir que ha de ser una decisió individual o arbitrària? Probablement respondrà a uns interessos personals, però quins han de ser aquests interessos? En aquest punt entren en joc els criteris ètics que han de guiar la nostra llibertat, tant d’acció com conceptual. És gràcies als bons criteris ètics que es creen bons valors, i és gràcies als bons valors que la definició de conceptes és satisfactòria. Per exemple, una ètica que podríem considerar com acceptada comunament és: que és bo allò que porta benestar i és dolent allò que porta malestar. Si s’accepta, ja tindríem un primer criteri. Però no s’aclareix per a qui ha de ser aquest benestar. Per a mi, pels altres o pel major número de persones possibles? D’altra banda, m’agradaria esmentar que no ens preguntarem “quins són els bons valors” per no allargar-nos massa i perquè ja hi ha milers de textos amb un anàlisi molt superior al que jo podria fer. Amb tot, el meu treball respecte a la pregunta de “què és el Nadal?” ja està fet: el Nadal és el que tu, lector, dintre de les nostres possibilitats vulguis fer d’ell. I la teva vida, també.
Víctor Joyanes Pando és llicenciat en Filosofia
