Aristòtil diu que “som socials per naturalesa”. Afegeix que ni som autosuficients com els déus, ni ens espavilem sols, com molts animals. De fet, els casos d’infants salvatges documentats mostren identitats eixorques. També la infantesa socialment desfavorida té un pronòstic incert.
De criatures, ens socialitzem en una cultura i se’ns esperona la capacitat lingüística i el pensament fi, però tota la vida depenem d’altri per ser ben bé i del tot humans. La plenitud humana suposa gaudir de l’amistat sincera. Aristòtil diu que només compartir el lleure o moure’s cercant l’interès no és amistat. Epicur conceptua l’amistat per damunt l’amor; el benestar que dona no té el gran risc de patiment propi de les decepcions amoroses.
“L’amistat protegeix l’individu contra l’odi i l’exclusió present en racismes, fonamentalismes, fanatismes, dogmatismes i hooliganismes”
L’amistat protegeix l’individu contra l’odi i l’exclusió present en racismes, fonamentalismes, fanatismes, dogmatismes i hooliganismes de tota mena, segons Carolin Emcke. L’odi imposa un nosaltres i un altres. La pretensió d’una societat homogènia no s’adiu bé amb pluralitat social, ideològica, religiosa, estils de vida, opcions de gènere… i democràcia. L’increment de la diversitat (i democràcia) és una de les deu propostes d’El futur de la humanitat, el recent assaig publicat pel conegut paleontòleg català Eudald Carbonell.
Si volem sobreviure, cal anar més enllà del cec atzar evolutiu i agafar les regnes de l’esdevenidor posthumà. La “consciència crítica de l’espècie” ha de dirigir el futur. La “desaparició dels líders i de la jerarquia social” –un altre dels deu punts– ha d’obrir pas a la gestió en comú dels individus prosocials (“individualitat col·lectiva”). Atès que la tecnologia es filtra en les relacions socials, en els nostres cervells, i modifica la manera d’organitzar-nos, proposa la “socialització de la tecnologia”. Carbonell defensa una resocialització humanista (resocialització aquí no és reinserció). Segur que, per Aristòtil, les amistats del Facebook poc ho són. Ara bé, com seria l’amistat virtuosa entre individus prosocials?
