La globalització és irreversible i malgrat es tracta d’un procés iniciat fa segles, encara genera grans dubtes i efervescents debats. Això va quedar demostrat ahir en el CCCB en la presentació del darrer llibre de David Murillo Bonvehí, De Walmart a Al-Qaida, publicat per la Fundació Carulla i l’Observatori de Valors.
L’eurodiputat i economista, Ramon Tremosa, un dels convidats a l’acte, va assegurar que la globalització és un procés “imparable” i “ambivalent” i cal fer un esforç de regular-lo. I va destacar dos elements molt importants en aquest camí: el poder dels estats nació, encaminats a la recentralització i les grans multinacionals globals, com per exemple, Google. En defnitiva, “dos elements que es retroalimenten” i que ens condueixen vers un “capitalisme d’estats”.
La mirada global de l’economista va ser clarament europeista i en aquesta sentit va lamentar la debilitat del sistema comunitari i l’egoisme d’alguns estats que impedeix arribar a consensos. “La UE, com passa al Parlament de Catalunya, moltes vegades esdevé un fòrum perquè no recapta ni controla impostos i, per tant, no té capacitat per fer una política ni definitòria ni pròpia”, va lamentar Tramosa.
Antoni Segura també va confirmar que estem davant d’un fenomen “ històric”, “de llarga durada” – va començar al segle XVI, però ja estaríem en les darreres fases- i “irreversible” i, per tant, ara només ens hem de preguntar “quina globalització volem i al servei de qui”.
Com ha principal conseqüència negativa de la globalització, l’historiador va destacar la polarització de la riquesa i la feblesa del sistema europeu: “Europa és un bon model però avui hi ha ofensives importants que poden provocar una fractura: la crisi econòmica, que ha posat en dubte la solidaritat, i els refugiats”.
El tercer dels convidats a l’acte, Quim Arrufat, també va destacar com “la globalització genera desigualtats a escala mundial i deixa la gestió de la misèria a escala nacional” i provoca una sensació creixent de pèrdua de poder a la ciutadania. “La globalització ha anat avançant, però la responsabilitat política no i amb el temps s’han generat territoris de caos on la humanitat s’ha perdut”, va denunciar l’exdiputat i politòleg.
Arrufat, però, també va introduir un altre factor de perill de la globalització: les identitats. “Tot procés de conquesta dialoga i contamina a l’hora”, va explicar. I això té conseqüències: “La crisi identitària del món àrab també es deguda a la globalització i a l’apropament a Occident”.
Finalment, l’autor de l’obra i professor d’ESADE va explicar que la voluntat del llibre és parlar de la globalització amb esperit crític. “Avui, com que trobem el món incomprensible, ja no ens preocupem per entendre’l”, va opinar Murillo. I, respecte la globalització, va oferir encara més preguntes al debat: Serem capaços de donar respostes globals a problemes globals? La renda ciutadana universal pot ser una sortida a aquest augment de les desigualtats? – MARIA COLL.
