Les Biblioteques de les Coses són iniciatives d’economia social que animen a compartir i reutilitzar objectes en lloc de comprar-los. Un projecte que redueix residus, estalvia recursos i enforteix la vida comunitària.
Davant el consumisme descontrolat que ens empeny a comprar contínuament nous productes i llençar els que han quedat vells o s’han espatllat, models nous més sostenibles miren d’obrir-se camí per promoure la recuperació i el reciclatge, també a casa nostra. Entre aquestes iniciatives, una que comença a guanyar presència a les ciutats catalanes són les Biblioteques de les Coses. Es tracta de projectes comunitaris en què els usuaris poden agafar en préstec i compartir objectes d’ús puntual, com ara eines, electrodomèstics, joguines o material divers, en lloc de comprar-los. Funcionen de la mateixa manera que una biblioteca de llibres, amb un carnet o quota de soci, i ajuden a fomentar la reutilització i l’estalvi, alhora que es reforça la cohesió social.
“Ens hem acostumat a acumular coses que gairebé no fem servir, ocupen espai, costen diners i s’acaben convertint en residus”, explica Xavier Becerril, voluntari de la Biblioteca de les Coses de l’Eixample, impulsada per la Xarxa Cesca, una comunitat d’economia social i cures. Aquesta és una de les diverses iniciatives actives a Barcelona, juntament amb la de Sant Martí, entre d’altres.
Un altre municipi que ha incorporat recentment aquest model és Vic, la capital de la comarca d’Osona. Allà, la Xarxa de Biblioteques de les Coses sorgeix de la Comunalitat de Vic, un projecte que busca teixir xarxes locals perquè la població s’autoorganitzi i cobreixi necessitats bàsiques.
A Vic, el projecte té un funcionament singular: en lloc de concentrar tots els objectes en un sol espai, s’han distribuït en diverses entitats de la ciutat. “La Fera Ferotge gestiona la biblioteca d’eines, Tapís la de mobles i roba, Creu Roja la de jocs… Així aprofitem els recursos existents i alhora connectem les persones amb les entitats”, explica Albert Rivas. Segons ell, el valor del projecte no és només pràctic, sinó que també “trenca la idea que cal tenir-ho tot a casa i democratitza l’accés a productes que no tothom pot comprar. Però sobretot ens ajuda a teixir comunitat: conèixer veïns, establir vincles i compartir experiències”. “Animem a participar-hi com a voluntaris o donant objectes”, diu Marta Vilaró, de Creu Roja.
A Barcelona, la Biblioteca de les Coses de l’Eixample comparteix els mateixos principis, però amb un funcionament diferent. Al petit espai dels Jardins de Montserrat que ocupen, al carrer Rosselló, hi concentren tots els objectes sense especialitzacions. “Hem volgut crear un espai on els veïns puguin fer servir objectes que molta gent no té a casa: un trepant, una panificadora o una màquina de cosir…”, apunta Becerril.
Aquesta iniciativa s’emmarca clarament en els valors de, per un costat, la denominada economia social i, per l’altre, l’economia circular. Però, a més de permetre un estalvi de diners i recursos, també genera una nova cultura social basada a compartir i cuidar el que ja existeix. “El projecte dona espai per a la participació voluntària i l’autogestió. Això és un valor enorme: els veïns no depenen només de l’Ajuntament o d’una entitat, sinó que es poden implicar activament en la vida del barri”, explica Becerril. Així, el projecte també serveix “per conèixer altres persones del veïnat, crear vincles nous socials i empoderar-nos com a comunitat amb alternatives més sostenibles i allunyades del consumisme”, afegeix.
Reutilitzar com a filosofia de vida
Un dels valors més evidents de les BiblioCoses és la reutilització. Objectes oblidats en un traster o destinats a les escombraries troben ara una vida nova. “Reutilitzant objectes estalviem recursos, reduïm residus i mostrem que hi ha alternatives al consumisme immediat. No cal comprar sempre nou. És un gest petit, però significatiu”, afirma Albert Rivas.
Becerril afegeix una reflexió que ens pot fer pensar a tots plegats: “Molts veïns pensen que cal tenir-ho tot a casa, però quan descobreixen que poden demanar una màquina de cosir o una tenda de campanya només quan la necessiten, els canvia la mirada. Entenen que hi ha una manera més eficient, econòmica i sostenible de fer les coses”. També ho veu així Joan Enric Giménez, usuari de les BiblioCoses de Vic: “Està molt bé i també la manera com està organitzat. Pel que fa a crear xarxa al barri o a la ciutat també ho trobo positiu”. A més, apunta una possible idea per ampliar aquest servei, que podria consistir a “fer una xarxa amb gent que té eines i les pot deixar en intercanvi”.
Però no tot és fàcil. Tant a Vic com a Barcelona hi ha reptes de conscienciació i participació. “És genial veure l’acceptació del projecte, però la pràctica és més complicada. La gent pot trobar-ho molt bona idea, però encara costa que molts vinguin i facin ús dels objectes. És un tema de cultura i consciència social”, reconeix Rivas. Aquests obstacles, però, no minven la força d’un projecte que porta implícits valors més profunds: la reutilització com a acte conscient i la comunitat com a espai de trobada i suport.
Una forma de crear cohesió social
Segons els seus responsables, un dels valors més destacables de les Biblioteques de les Coses és la comunitat que es genera al seu voltant, indefectiblement. Cada voluntari, cada objecte deixat, cada intercanvi és una petita contribució a la cohesió social “Hi ha un valor clar a conèixer altres veïns, aprendre a compartir i crear un espai de confiança. Aquesta és la riquesa invisible del projecte: no són només eines i objectes, són vincles i experiències”, assegura el membre de la Biblioteca de les Coses de l’Eixample.
A Vic, a més a més, també valoren la descentralització del model que han posat en pràctica: “Volem que la gent visiti les seus de les entitats, conegui els projectes i les persones que hi ha al darrere. Això reforça els lligams, fa que la comunitat sigui més resilient i mostra que l’economia solidària és possible a escala local”.
Les Biblioteques de les Coses atrauen perfils molt diversos, des de joves fins a persones grans. “Hi ha més gent gran que fa servir els objectes essencials i puntuals, però també algun jove que veu l’oportunitat de provar coses sense comprar-les. Això és interessant perquè trenca la idea que la sostenibilitat i la reutilització només són qüestions ‘modernes’ o de conscienciació ambiental”, explica Xavier Becerril, interessat a desmuntar tòpics.
Quines diferències hi ha en la recepció de la proposta en referència a l’edat que tenen els usuaris? A Vic, els joves són els més curiosos, però potser són les persones grans les que hi troben un recurs més pràctic: “Venen a buscar cadires de rodes o crosses i veuen que compartir és una manera de sentir-se connectades amb la comunitat”.
Aquest singular invent que són les Biblioteques de les Coses, per tant, no només contribueixen a reduir residus i promouen la denominada economia circular (ara amb tanta anomenada en cercles públics i institucionals), sinó que també fan valdre la capacitat de compartir, la cooperació i la presa de consciència sobre el consum responsable. Així les coses, en un món acostumat a comprar, acumular i descartar, aquests espais ens recorden que el valor de les coses també es troba en l’ús compartit, en la cura i en la relació amb els altres.
