L’obesitat cada vegada és més present en la societat i els índexs preocupen a la comunitat sanitària que es planteja quina és la solució correcta a la malaltia, educar o investigar? Què és millor, prevenir o curar?
Un medicament recorre un llarg camí fins que l’aprova l’ens corresponent i es comercialitza. Les diferents fases dels assaigs clínics (in vitro, amb animals no humans i finalment amb humans) n’asseguren l’eficàcia i efectivitat, i permeten recollir el que després seran els efectes secundaris i adversos, les interaccions amb aliments o altres tractaments, així com les seves contraindicacions. Malgrat tot el control possible durant l’experimentació, es pot donar el cas que el coneixement profund del medicament no arribi fins que part de la població en general el fa servir. Així, alguns dels efectes adversos es podrien recollir amb el temps. També passa amb els efectes secundaris, que no sempre es consideren negatius, i han permès fer servir medicaments per a afeccions per a les quals inicialment el principi actiu no estava indicat. Alguns exemples són la inducció a la somnolència d’alguns antihistamínics o l’estimulació del creixement dels cabells per part del minoxidil, que es dona per a la hipertensió.
Un dels darrers exemples ha estat la semaglutida, dissenyada per tractar la diabetis tipus 2 i que ara també es fa servir per controlar el pes en pacients amb obesitat. Aquest principi actiu es va fer conegut perquè s’havia esgotat arran de la compra compulsiva, cosa que va posar en perill el subministrament per a persones amb diabetis. Ara, amb efectes adversos importants i encara que sense estudis dels efectes a llarg termini, ja es recepta a persones amb obesitat perquè té resultats ràpids.
Tenint en compte aquesta rapidesa, el govern del Regne Unit ha tingut una idea: administrar el medicament a totes les persones obeses en situació d’atur. Segons el ministre britànic de sanitat, l’obesitat és un problema greu de salut que genera una sobrecàrrega econòmica molt important al seu sistema sanitari. Per tant, amb la farmacèutica que comercialitza el principi actiu, han fet un estudi per esbrinar si podria ser beneficiós aplicar-lo sistemàticament. El primer ministre del país ha valorat els primers resultats de la recerca i es planteja l’ús de la semaglutida amb l’objectiu d’aconseguir més treballadors en actiu i alleugerir la despesa sanitària. No han estat pocs els professionals de la salut que han alçat la veu en contra de la proposta. Segons expliquen, aquesta mesura no té cap aspecte de prevenció, ja que no incorpora polítiques d’higiene de vida ni ajudes per motivar a fer esport i poder comprar aliments saludables. Alguns sanitaris es queixen de la manca de reflexió en la mesura que es vol posar en marxa i la descriuen com a intrusiva i centrada en l’interès econòmic de les farmacèutiques. D’altres la veuen com un primer pas per evitar el sobrepès d’una població cada vegada més emmalaltida.
És ètica la proposta del govern del Regne Unit? S’està plantejant per facilitar un estat saludable en la societat? I si és així, calen mesures dràstiques per equilibrar l’economia? Per què s’inverteix en estudis amb farmacèutiques i medicaments i no en programes d’educació, sensibilització i prevenció o prohibicions de productes amb sucres i greixos?
Es fa palès l’interès polític per arrencar d’arrel les conseqüències que té l’obesitat en el manteniment econòmic del sistema sanitari i, amb l’administració del fàrmac, hi hauria “l’efecte secundari” d’assegurar treballadors per al mercat laboral. Per tant, és una opció que dona resposta a una dificultat detectada pel país. Però es podria entendre la mesura com a intrusiva, i que podria generar altres problemes de salut a les persones que prenguin el medicament, així com assenyalar socialment les persones amb obesitat que no en vulguin prendre. En aquest cas, caldria decantar-se per lluitar contra la font de l’obesitat i proposar mesures de prevenció. De manera combinada, es podria valorar l’ús de la semaglutida en casos d’alt risc per a la salut de les persones i fer alhora campanyes i programes específics per acompanyar els pacients, i donar opcions i no posar la lletra escarlata sobre ningú.
