Segons un estudi de CaixaBank Research del mes de novembre, aproximadament en dues dècades es jubilaran més de tretze milions de persones a Espanya, els baby boomers. Es jubilen i plantegen al país el repte de fer front a la pressió que aquest fet representa sobre el sistema públic de pensions.
Els baby boomers han estat una generació clau a la història del país, i han contribuït de forma significativa en el seu desenvolupament econòmic i social. És la generació de la societat del benestar, la de l’educació i la sanitat universal, però alhora també han hagut de fer front a importants crisis econòmiques.
Al punt de jubilar-se, lluiten encara per mantenir la feina que els permeti continuar cotitzant per gaudir d’una incerta pensió de jubilació d’aquí a pocs anys, i en un context laboral de canvi constant no poden abaixar l’atenció si no volen ser exclosos del mercat laboral a una edat en què quedar-se a l’atur pot ser una fatalitat.
Els boomers són la generació sandvitx i es troben entre dues generacions amb importants diferències culturals entre si. Són la que va transformar la unitat familiar tradicional per passar d’una de tres generacions –formada pels avis, fills i nets–, on l’atenció dels grans i joves es feia dins de la mateixa unitat, a una de dues –formada per pares i fills.
En aquest context d’unitats familiars, l’allargament de l’esperança de vida comporta necessitats d’atenció de la gent gran de la família i porta els boomers, en el desplegament d’un sentit de la responsabilitat com a fills, a fer-se càrrec de l’atenció dels pares dependents. Addicionalment, el retard de l’emancipació dels fills porta també a aquesta nombrosa generació a donar atenció, en més o menys mesura, als fills.
Podem pensar que l’atenció dels grans requereix una corresponsabilitat entre la família, la comunitat i els governs. És important, però, trobar un equilibri per evitar la sobrecàrrega de qualsevol part en aquesta responsabilitat.
Esment especial a la dona boomer. Aquesta generació ha estat marcada per la incorporació de la dona al mercat de treball, una generació de dones que ha aprofitat l’oportunitat d’estudiar, treballar i desenvolupar-se professionalment i personalment, però que culturalment no s’ha alliberat de la funció de l’atenció dels fills i dels avis.
Aquesta generació de boomers que conviu amb la necessitat d’atenció dels de sobre i dels de sota, amb l’esgotament de l’exigència de mantenir-se laboralment actiu, amb prou feines té temps per cuidar-se a si mateix i ara, la incerta sostenibilitat de les pensions li planteja la conveniència de procurar la pròpia atenció.
Cada persona pot tenir necessitats d’atenció i circumstàncies diferents, però, en general, arriba un dia que les persones no es valen per si soles i necessiten atenció a la dependència, que si ja avui dia és insuficient, en una situació d’augment de jubilacions i disminució de les cotitzacions, obliga els boomers a preveure i preparar-se per a una possible situació de dependència i preguntar-se, arribat el moment, on vull viure, quina atenció necessitaré, qui m’atendrà i com ho finançaré si no vull carregar aquesta responsabilitat als fills.
Se’ns ha ensenyat que tenir cura de la gent gran, garantir el seu benestar i la seva qualitat de vida a mesura que envelleix és essencial des d’una perspectiva ètica i cultural. Podem pensar que l’atenció dels grans requereix una corresponsabilitat entre la família, la comunitat i els governs. És important, però, trobar un equilibri per evitar la sobrecàrrega de qualsevol part en aquesta responsabilitat. Convé als baby boomers en el desplegament de la seva corresponsabilitat treballar en aquest sentit, però els governs, en el sentit d’administradors dels recursos d’un país, tenen la responsabilitat de proveir els serveis de suport necessaris d’atenció a la gent gran amb una mirada ètica, estratègica i d’eficiència.
