Són molts els procediments que es porten a terme cada dia a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Però aquest en concret arriba als mitjans de comunicació i crida l’atenció per l’elevada pena que demana la Fiscalia: quatre anys de presó per robar un entrepà.
Però què fa que els advocats de l’Estat decideixin arribar a demanar per un home quatre anys de presó per robar un entrepà? Va ser al març d’aquest mateix any quan un home, amb greus problemes econòmics i amb una situació d’extrema vulnerabilitat social, va entrar en un forn de pa de la capital catalana i va demanar a diners per poder-se comprar alguna cosa per menjar. Com que ningú el va ajudar va treure de la butxaca el que semblava una llauna de beguda trencada i va amenaçar les dependentes fent-se talls als braços. Elles no van cedir i va ser en aquell moment que l’home va agafar un entrepà del mostrador i va sortir corrent del local. Pocs minuts després era arrestat pels Mossos d’Esquadra.
Un cop es porta a terme el judici es clarifica que l’home no va agredir les dependentes ni va demanar en cap moment diners de la caixa. Això sí, es va mostrar desesperat, es va tallar els braços per fer palès que tenia molta gana i va marxar amb l’entrepà. Malgrat la seva explicació i els testimonis, la Fiscalia no té dubtes: va fer servir la violència i la intimidació, va amenaçar persones en un local públic i, per tant, demana una pena de presó elevada. Quan els diaris es fan ressò arriben mil veus crítiques amb el sistema ja que es considera que aquesta pena és massa punitiva.
Encara que la pena sembli un càstig a la pobresa està donant resposta als delictes que s’imputen. Llavors, per què la societat s’escandalitza? És ètic disculpar les conductes delictives perquè hi ha darrera una extrema pobresa? S’hauria de mirar cada cas de forma individualitzada i no justificar la violència o el delicte per la situació que els provoquen?
Inicialment es podria valorar que darrere de cada delicte hi ha una raó que potser és justificada i que s’ha de tenir en compte pels jutges a l’hora de decidir com actuar. Però potser també seria interessant tenir la seguretat que el sistema jutja els fets tractant tothom per igual mirant només el codi penal.
Creieu que justificar els delictes per la situació de pobresa d’una persona portaria a què tothom amb necessitats robés per subsistir? Us sembla que entendre el context ajustaria millor les sentències? Què en penseu?
