La lliure elecció de metges

Catalunya es pot triar el centre d’atenció primària de salut on es vol ser atès, encara que això pot comportar dificultats en aspectes com l’atenció a domicili. També es pot escollir la metgessa o pediatra entre aquells que tinguin disponibilitat per agenda. Els canvis de professional poden ser motivats per múltiples raons, com haver tingut algun problema en la comunicació o el tracte, recomanació d’alguna persona coneguda… Però, i si es triés en funció del color de la pell, la tradició cultural o l’origen ètnic?

A França, amb un context multicultural divers, ha sorgit la polèmica. A les xarxes socials circulen llistes on s’especifica si els metges i metgesses són negres ja que una gran part de la població no se sent còmoda quan és atesa per facultatius blancs. Un compte de Twitter, gestionat per professionals sanitaris, va compartir un seguit de noms de ginecòlogues negres de la regió de París i va publicar una oferta de feina només per infermeres negres. Davant les crítiques es justifiquen dient que són moltes les dones negres que han patit comentaris racistes, manca de sensibilitat i de respecte envers la identitat cultural en les seves visites al ginecòleg, normalment home i blanc.

La sol·licitud de canvi està contemplada a la normativa i no hi ha cap prohibició per fer-la per raons ètniques. Dintre de les professions sanitàries hi ha opinions polaritzades. L’Ordre Nacional de Metges del país va explicar als mitjans que els semblava una opció que atemptava contra la laïcitat i la no discriminació. S’argumenta que qualsevol professional respecta les diferències i, per tant, la demanda de canvi no té sentit per aquest criteri. De manera contrària, una associació de metges generalistes contempla les especificitats per raons culturals com importants en els processos de comunicació i presa de decisions i, per tant, avala poder trobar la persona que es pot adaptar a les teves necessitats. Sigui com sigui hi ha un malestar general a la societat francesa que posa en relleu les dificultats d’adaptació entre grups de tradicions diverses, així com les dificultats del sistema per donar resposta als processos d’aculturació.

Segons els mitjans de comunicació els motius per escollir no sempre tenen a veure amb les capacitats tècniques dels professionals. Segons mostren les dades les dones solen escollir dones. També el col·lectiu LGTB cerca professionals sensibles a la seva realitat que els puguin acompanyar amb coneixement i se’n poden trobar llistats. Fins i tot entre les persones obeses hi ha tendència a buscar un perfil concret.
Es pot acceptar no valorar només les competències tècniques d’un professional a l’hora d’escollir-lo? S’han de poder valorar les seves habilitats comunicatives o les seves competències culturals? És ètic que el color de la pell o l’origen es puguin fer servir com arguments pel canvi?

Llavors, si un pacient blanc no volgués un professional negre, seria un acte racista? En contextos de gran diversitat social i cultural les possibilitats d’apropar-se a la diferència són múltiples. Es podria entendre que han de ser els nouvinguts els que s’adaptin al sistema sanitari del país d’acollida, canviant les seves percepcions i constructes sobre salut, malaltia, cures… També es pot proposar un món sanitari obert, sensible amb les especificitats, que compti amb professionals formats (ja que el fet de tenir el mateix color de pell o origen no té perquè ser garantia de coneixença o sensibilitat) i mediadors. O, com passa a França, deixar que els pacients cerquin a aquells professionals que els donen confiança i els tracten bé sense preocupar-nos de per quins criteris es fa l’elecció final.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.