El matrimoni Hampel va lluitar contra el règim nazi. Durant dos anys van escampar per la ciutat 250 targetes amb missatges subversius.
Sovint es repeteix una pregunta: per què els ciutadans alemanys van restar impassibles davant de les barbaritats comeses pel nazisme? Un escenari que no és pas del tot cert. No tota la població va restar immòbil davant de la nova realitat. Encara que les operacions ben organitzades, com va ser la popular Valkiria (juliol 1944), es van produir els darrers mesos de vida del sistema, durant anys ciutadans anònims van lluitar contra el nazisme. Actuacions, segurament més aviat simbòliques, però molt valentes.
Un cas clar de resistència contra el règim és la història del matrimoni Elise i Otto Hampel. Ell, natural de Wehrau, ciutat de l’imperi alemany (actualment Polònia), era treballador de l’empresa Siemens-Schuckert i havia lluitat a la Primera Guerra Mundial. Ella, en canvi, natural de Stendal, treballava com a empleada domèstica i era membre del NS-Frauenschaft (Associació de Dones Nacionalsocialistes). Un matrimoni obrer i senzill de Berlín, fins que un fet va trasbalsar les seves vides: l’any 1940, just a l’inici de la Segona Guerra Mundial, el germà d’ella va morir al front francès. Una tragèdia que els va animar a sumar-se a la resistència contra el Tercer Reich amb la voluntat de mostrar als seus veïns la verdadera cara de Hitler.
No disposaven d’una gran infraestructura i el perill era gran, però això no els va impedir conduir la lluita al carrer. Des de setembre de 1940 i fins a octubre de 1942, el matrimoni es va dedicar a escriure targetes postals amb textos contra el règim nazi amb l’objectiu d’incitar a la subversió, targetes que dipositaven a bústies, rapisses, finestres i accessos d’edificis molt concorreguts. La voluntat dels Hampel era que aquestes passessin de mà en mà i així el seu missatge impregnés a la societat berlinesa, però això no va passar. La majoria de postals van caure en mans de les autoritats, concretament més de dos-cents es van aplegar a la seu de la Gestapo.
El final d’aquest matrimoni va ser tràgic. Un ciutadà va denunciar Otto a la policia després de veure’l col·locar una postal, però, malgrat va ser investigat, l’acusació es va arxivar. Una mesos més tard ja no van tenir tanta sort. La Gestapo va trobar una postal a la fàbrica on treballava el berlinès i en un posterior registre a casa de la parella en va aparèixer una a mig escriure. El 22 de gener de 1943 van ser jutjats a la sala segona del Tribunal Popular acusats d’intentar “minar la moral militar” i “d’alta traïció”. Van ser declarats culpables i, el 8 d’abril d’aquell mateix any, van ser decapitats a la presó berlinesa de Plötzensee.
És impossible calcular el verdader impacte d’aquesta iniciativa, però durant dos anys els Hampel van burlar el règim i van escriure més de 250 postals. Un gest arriscat i valerós que no ha estat reconegut fins moltes dècades més tard. Avui una placa a la seva casa de Berlín recorda la proesa d’aquest matrimoni, però qui realment va fer gran aquesta història va ser l’escriptor alemany Hans Fallada (1893-1947), quan l’any 1947 va publicar Sólo en Berlín –traduïda al castellà el 2011–, una novel·la de ficció basada en les seves vides. Llibre que l’any 2016, sota el títol de Cartas de Berlín, es va convertir en pel·lícula, amb la participació dels actors Emma Thompson, Daniel Brühl i Brendan Gleeson.
