Davant les desigualtats socials i la marginalitat que dia a dia es va estenent per les ciutats de la vella Europa, alguns opten per aplicar tractaments inhumans consistents en rancis criteris d’ordre públic com els que ja vam conèixer a l’Espanya franquista. Tenim poc temps per preocupar-nos dels pobres o dels indigents, com diria algun expert en qüestions econòmiques. Ambdues categories pertanyen al que bé podríem anomenar efectes col·laterals dels mercats. Les persones cotitzen a la baixa per a molts d´aquells que han oblidat que l´acció política, si té algun element que la pugui justificar, és el servei a les persones. Res més lluny dels principis inspiradors que van moure els pares fundadors de l´actual Unió Europea -com ara Konrad Adenauer i Alcide de Gasperi- que aquesta profunda deshumanització de la política i de l’etiquetatge social.
Les imatges que avui visualitzem als carrers de moltes ciutats a conseqüència de la desigualtat, la misèria i la marginalitat ens obliguen a no claudicar davant d´aquests que postulen la intolerància, la insensibilitat social, el relativisme moral i, en definitiva, la maldat humana. Davant aquesta situació necessitem un rearmament moral que faci de la dignitat humana una trinxera capaç d’aturar l´avanç d´aquest individualisme cavalcant. Enfront del patiment d’aquells que es troben a les nostres ciutats en situació d’indigència, -circumstància sovint agreujada si a més són estrangers-, no podem respondre amb un linxament social. És miserable utilitzar l´acció política per donar un tractament inhumà a aquests que són víctimes de les desigualtats i de les males passades que de vegades juga la vida.
Els éssers humans no podem oblidar les paraules amor, pietat, compassió i misericòrdia.
