La noviolència palestina a Israel

El conflicte més llarg que encara avui és obert en el món és el d’Israel i Palestina, que compleix setanta-cinc anys d’existència mentre dessagna dos pobles en un mateix territori.

La violència desfermada des dels inicis de l’Estat d’Israel per part d’aquest mateix Estat, no ha impedit que a Palestina, i també a Israel, hi hagi una rellevant tradició no violenta.

Sovint es parla dels diferents grups terroristes palestins i les seves aliances dins el món àrab, així com de les accions militars de l’Exèrcit israelià, sovint abusives i desproporcionades, amb les seves aliances estratègiques. No obstant, és just reivindicar com la pau s’ha obert camí enmig del desori. A banda de la gran figura del primer ministre Isaac Rabin, que va fer avançar la pau fins a límits inimaginables i que fou avortada quan el van assassinar, hi ha dues experiències extraordinàries. Una és la West-East Divan Orchestra, fundada pel director israelià Daniel Barenboim i l’escriptor d’origen palestí Edward Said, amb joves intèrprets de totes dues nacionalitats tocant per la pau en tot el territori i arreu del món. L’altra és també compartida amb el bàndol palestí: les Marxes de les Dones de Blanc, on mares palestines i israelianes juntes, amb fills assassinats, reclamen la pau als governants. 

Pel cantó palestí, s’han donat iniciatives de no-violència que han estat poc mediàtiques, com ara les fermes vagues de fam dels presos palestins al llarg de dècades, per reivindicar drets bàsics dins les presons. Amb motiu de les intifades, la societat civil palestina també ha respost des de la resistència civil no violenta: fent front a les ocupacions de les colònies jueves negant-se a abandonar les pròpies terres i llurs cases, o bé organitzant manifestacions i concentracions continuades que, algun cop, fins i tot han aconseguit modificar el traçat del mur que Israel construïa. 

Finalment, cal citar les campanyes BDS (Boicot, Desinversions i Sancions), que van esdevenir la màxima expressió contra la colonització en format no violent des de 2004, i que rebien el suport d’organitzacions a l’exterior i pretenien dificultar la invasió israeliana a Palestina. Ara bé, el nombre de víctimes ha estat elevadíssim, i sovint terroristes palestins i militaristes israelians es tornen a embrancar en noves guerres genocides, per garantir més anys d’espiral de violència. Així i tot, la pau torna una vegada i una altra imparable com la marea. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *