Obama fa un discurs a la nació per demanar disculpes per la mort dels cooperants Warren Weinstein i Giovanni Lo Porto, morts durant un atac de l’exèrcit nord-americà.
A diferència d’Espanya, on el president del govern, Mariano Rajoy, només ha concedit entrevistes als mitjans pràcticament a partir de gener del 2015 quan s’han acostat les eleccions i els números de la crisi li han estat mínimament favorables, la política comunicativa de Barack Obama a la Casa Blanca s’ha caracteritzat per tenir una especial cura de l’anomenada “comunicació permanent”, aquella que porta a terme un president entre dues eleccions. De fet, Obama participa d’una històrica tradició comunicativa, però ell l’ha sabut modernitzar i personalitzar. No és coincidència que la pràctica de fer rodes de premsa neixi l’any 1913 als Estats Units, durant la presidència de Woodrow Wilson.
Ara bé, malgrat l’aparent alt grau de comunicació del govern nord-americà, no és habitual que el president de la nació canviï la seva agenda de la jornada i decideixi, com va fer Obama el passat 23 d’abril, dirigir de bon matí un discurs solemne a la ciutadania per demanar perdó. “Com a president i comandant en cap, em responsabilitzo completament de totes les nostres operacions de contraterrorisme, inclús de la que inesperadament s’ha cobrat la vida d’en Warren i en Giovanni. Lamento profundament el que ha passat. En nom dels govern dels Estats Units ofereixo les nostres sinceres disculpes a les famílies”, va afirmar acceptant l’error de la seva administració. Segons es desprèn de les explicacions facilitades pel president, seguint informació de la CIA, l’exèrcit dels Estats Units va atacar el passat mes de gener una reunió d’Al Qaeda que tenia lloc en una zona fronterera entre Afganistan i Pakistan, però desconeixien que en el mateix edifici hi havia dos cooperants retinguts pels terroristes, Warren Weinstein, de 73 anys, col·laborador de l’Agència nord-americana pel desenvolupament, i l’italià Giovanni Lo Porto, de 39 anys i també veterà en aquest àmbit. Ambdós van resultar morts.
Aquest gest del president dels Estats Units queda molt lluny del silenci que van adoptar els presidents George Bush i José Maria Aznar quan també la infanteria dels Estats Units l’any 2003 va disparar contra l’Hotel Palestine de la capital iraquiana on es trobava el càmera espanyol José Couso. Precisament aquest 12 d’abril, com cada anys, familiars, amics, i companys de professió s’han tornat a manifestar davant de l’ambaixada dels Estats Units perquè es jutgi els militars que van disparar.
Acceptar un error d’aquesta magnitud no té cap benefici polític i menys en temps electoral. Fins i tot, molts ciutadans haurien considerat aquestes morts com a lamentables danys colaterals contra un perill més important com és el terrorisme islamista. Per això cal valorar el gest. Els humans comentem errors. Les decisions polítiques les prenen homes. El gest de demanar perdó humanitza la política.
