“Alicia Framis serà la primera dona a contraure matrimoni amb una intel·ligència artificial. Es diu AILex i és un holograma interactiu el perfil del qual ha estat construït sobre la base de les relacions amoroses anteriors que ha mantingut l’artista. El casament se celebrarà l’estiu que ve als Països Baixos”, publicaven diversos diaris a finals de novembre.
De notícies relacionades amb la intel·ligència artificial (IA), algunes de més extravagants que d’altres, cada dia se’n publiquen desenes. És tanta la informació, i al mateix temps la desinformació, que els avenços en IA desperten tanta expectació com recel. La seva aplicació afecta tants àmbits (medicina, justícia, empresa, cures i assistència, comunicació…) que ningú en queda al marge i hi ha tantes possibilitats de desenvolupament que tenim la sensació que és una tecnologia que funciona sola, que se’ns escapa de les mans. Però no ens enganyem, la IA, com totes les tecnologies, ha estat creada per l’home i ha de ser ell qui n’ha de marcar els límits.
El juny del 2023, l’any de la presentació en societat de chatGPT, la Unió Europea va aprovar la primera normativa sobre IA. Al novembre, de la primera cimera mundial sobre seguretat de la IA, en va sorgir la “Declaració Bletchley”, signada per 28 països, que recull un compromís per abordar les principals amenaces de la IA i examinar els models d’empreses tecnològiques. I tot apunta que el setembre del 2024, durant la Cimera del Futur organitzada per Nacions Unides, es presentarà el Pacte Digital Mundial. Sembla que ara hi ha certa urgència per regular la IA, però la pressa també pot ser traïdora.
És possible una ètica de la IA global? Qui l’ha de decidir? És possible una IA ètica, responsable i pensada per al bé comú?
La IA comporta molts avantatges, però també molts perills que cal afrontar. Un repte que genera moltes preguntes: Per què és necessària una ètica de la IA? És possible una ètica de la IA global? Qui l’ha de decidir? És possible una IA ètica, responsable i pensada per al bé comú? Com podem estar segurs que les decisions algorítmiques, base d’aquesta nova tecnologia, s’apliquen sota principis de justícia, autonomia, confiança, equitat i no maleficència? Per cert, aquest editorial o algun article de la revista el podria haver fet el chatGPT –eina de creació de textos per IA–, però us garantim que no ha estat així.
