El debat sobre l’ecocidi ha arribat al Parlament. Entitats ecologistes i per la justícia climàtica han demanat als partits que presentin una proposició de llei al Congrés per reconèixer l’ecocidi com a delicte al Codi Penal. Des de 2010, una campanya internacional reclama que l’ecocidi es consideri un crim internacional. Maite Mompó és coordinadora de la campanya ‘Stop Ecocidio Espanya’ i experta en ètica ecològica, sostenibilitat i educació ambiental per la Universitat Politècnica de València.
En què consisteix l’ecocidi i quan apareix l’ús d’aquest terme?
L’ecocidi és un dany a la naturalesa que es caracteritza per la seva gravetat, extensió i durada. Aquest terme el va fer servir per primer cop fa 51 anys Olof Palme, exprimer ministre de Suècia, a la Cimera d’Estocolm de l’any 1971. Palme va usar aquest terme per referir-se a l’ús de l’Agent Taronja, herbicides i defoliants que van llançar els militars nord-americans com a part del seu programa de guerra química durant la Guerra de Vietnam.
Des d’aleshores, el terme es va guardar a un calaix tancat en clau i no es va tornar a obrir fins que l’advocada escocesa Polly Higgins va començar la campanya Stop Ecocide amb l’objectiu d’incloure l’ecocidi com el cinquè crim sota la jurisdicció de la Cort Penal Internacional.
Quins són els principals llocs on actualment es produeixen ecocidis, aquí a Espanya?
A Espanya tenim exemples d’ecocidi al Mar Menor o, potser el més clar va ser l’abocament del Prestige, que va contaminar milers de quilòmetres de costa a Portugal, Espanya i França. Avui dia també tenim ecocidis al parc natural de Doñana o a les taules de Daimiel (Castella-la Manxa) on l’apropiació de l’aigua fa que aquests ecosistemes valuosos i protegits per figures nacionals i internacionals estiguin en risc de desaparició.
Què diferencia un crim mediambiental de l’ecocidi?
La gravetat del fet. És, per posar-te un exemple clar, la diferència entre un assassinat i un genocidi. Quan parlem de delicte mediambiental, parlem d’un dany puntual, és a dir, es queda a la zona on s’ha produït el dany. En canvi, quan parlem d’ecocidi fem referència a un dany que s’estén territorialment de manera duradora en el temps. Els ecocidis acostumen a tenir efectes en més d’un país. Un ecocidi és un atac a les bases de la vida, i, quan es comet, estem dient que s’ha produït un dany que afecta tot el sistema planetari.
Ens podria posar algun altre exemple?
Sí, a escala global, parlem d’ecocidi quan ens referim al fracking, als grans incendis que destrueixen boscos sencers, a la sobrepesca, a l’ús d’agrotòxics, etc. Aquesta mena d’accions són atacs a la vida i ecosistema planetari.
Quin és l’objectiu d’aquesta proposta de llei al Codi Penal d’Espanya?
L’objectiu d’aquesta llei és que no es produeixin ecocidis. És una llei de caràcter preventiu que té molta força. Un cop sigui aplicable, aquesta llei permetrà que les persones responsables de la producció d’ecocidis s’asseguin al banc dels acusats i siguin jutjats. Necessitem que Espanya, com a país signatari de l’Estatut de Roma, doni suport i sigui un exemple d’altres paï-
sos amb qui comparteix un llegat, com és el cas dels països de l’Amèrica del sud i l’Amèrica Central.
Creu que els desplaçaments forçosos a conseqüència de desastres i conflictes per recursos materials són la relació principal que podrien tenir els ecocidis amb els drets humans?
Cada vegada que es produeix un ecocidi s’estan violant els drets humans. L’exemple més clar és el de les comunitats que viuen en aquestes zones. En la majoria de casos, quan es produeix un ecocidi, sol ser per voler-se apropiar dels béns naturals d’una zona en concret. Això ens obliga a pensar que, quan destruïm un hàbitat on viu una comunitat, s’ha d’entendre que la comunitat no pot continuar vivint-hi. També és cert que hi ha el que es coneix com a refugiats climàtics, però és important no caure en els que es desplacen –tot i que sigui per qüestions de supervivència– sinó que també cal tenir presents les persones que es queden en aquestes zones inhabitables. En resum, els ecocidis són el detonant de molts conflictes armats. Quan els ecocidis es fan de forma massiva, generen desigualtat i efectes col·laterals directes.
En quin punt es troba la proposta de l’Acord Penal Internacional?
Ara mateix, tenim un grup de països, liderats per Vanuatu, que s’estan unint per fer una proposta conjunta. Vanuatu és un petit país insular del nord-est d’Austràlia que està en risc de desaparèixer a conseqüència del canvi climàtic. Aquesta illa s’està quedant sense territori per l’elevació del nivell del mar i, alhora, també fa front als forts ciclons que afecten les seves infraestructures. Tanmateix, Vanuatu no es pot presentar sol. La proposta de l’Acord Penal Internacional és una proposta que s’ha d’acabar d’afinar. Clarament, els que han de crear i creure en la importància d’aquest nou crim internacional són els estats que formen part de l’Estatut de Roma [l’instrument constitutiu de la Cort Penal Internacional]. Un cop es presenti la proposta, ha de tenir prou força per continuar endavant.
Quines conseqüències directes tindria l’aprovació d’aquest crim al Tribunal de la Haia?
Seria una palanca de canvi a les activitats humanes. Ara mateix, quan s’obre una mina il·legal a la selva amazònica, no hi ha responsabilitat ni cap manera de jutjar aquesta activitat a escala internacional. En canvi, en cas que s’aprovi aquesta llei i s’accepti l’ecocidi com un crim internacional, probablement, les empreses s’ho pensaran dues vegades abans de fer-ho. Aquí radica la importància. Per posar-vos-en un altre exemple, Polly Higgins fa uns anys es va personar davant del director del Banc d’Anglaterra i li va demanar: “Com és possible que continueu finançant activitats que destrueixen massivament la naturalesa?”. La resposta va ser clara i concisa: “Perquè no és il·legal”. Hi ha un buit legal que cal omplir. Tothom sap que els efectes mediambientals i, en concret, els ecocidis, tenen unes repercussions directes en els éssers humans, en la pèrdua de la biodiversitat i en el canvi climàtic, que ens està portant cap a l’extinció. Aleshores, és evident que hem de canviar la conducta.
