El passat 24 de gener vam celebrar la notícia del guardó atorgat pel Govern català a Judith Butler, el 33è Premi Internacional Catalunya. L’activista Butler, una personalitat molt rellevant de l’acadèmia i del camp de la filosofia, va rebre el premi per la seva revolucionària contribució a la teoria de gènere, les aportacions al feminisme i la defensa dels drets de les persones LGTBI+.
El reconeixement a Butler, persona-no binària, mostra una clara vocació i interès per part del Govern pel foment de valors fonamentals entre la ciutadania, com són el respecte, la llibertat o la igualtat d’oportunitats. Actitud que manté l’esborrany del decret d’educació bàsica del Departament d’Educació, presentat als equips directius de centres tres dies després de la cerimònia i homenatge a l’activista LGTBI+.
Aquest interès del Govern també s’ha fet palès en el preàmbul de proposta de llei esmentada en què hi figuren —per descriure la societat que voldríem i, per tant, també l’educació que cal fomentar— els següents adjectius: «justa», «equitativa», «democràtica», «crítica», «feminista» i «lliure». El que no hi figura és la filosofia. Fet que implica que desapareix de l’ESO. Tampoc en surten ben parats els Valors ètics, fins ara presents a tots quatre cursos de la secundària obligatòria, que només seran presents en un curs, a partir de setembre.
No deixa de sorprendre’ns que una disciplina com la filosofia desaparegui del currículum i més encara si atenem al preàmbul de la proposta esmentada. Perquè la filosofia és un saber i una actitud que és crítica amb les fal·làcies, cerca la llibertat de l’individu, continua preguntant-se per la justícia i l’equitat i, finalment, fomenta l’esperit de la democràcia. És completament incoherent defensar valors —com la justícia o l’equitat— i conceptes filosòfics —com la llibertat o la democràcia— en el preàmbul de la proposta de decret i alhora eliminar la Filosofia a l’ESO i també disminuir els Valors ètics de quatre cursos a un sol curs.
Les persones observadores ja han vist que no he afegit res sobre el feminisme. No ho he fet per poder-li dedicar l’espai que aquesta qüestió necessita. Si bé és cert que la Història de la filosofia és una Història d’hòmens blancs europeus o de la Common Wealth, no és menys cert que la filosofia també es troba present en l’obra de moltes dones. Penso en Hipàcia i Hipàrquia a l’antiga Grècia. O en Flora Tristan, Mary Wollstonecraft i Harriet Taylor. Per les quals la filosofia va ser una eina per obrir-se pas en un món que les tractava com si tinguessin, encara, minoria d’edat.
Abans de cedir la paraula, m’agradaria concloure amb una idea brillant d’una de les pensadores més influents de la filosofia catalana contemporània, Marina Garcés, que en el seu llibre Filosofía inacabada (2015) planteja que «La filosofia no és útil ni inútil. És necessària». I com que la filosofia és necessària, però el Departament d’Educació no en compren la necessitat, hem decidit preguntar a persones del camp de la filosofia i del món de l’educació quina és aquesta necessitat filosòfica. [Veureu, també, que hi ha algunes opinions molt selectes, són les de l’alumnat que cursa l’optativa de quart d’ESO de filosofia]. Així doncs, vegem les respostes a la pregunta «per què necessitem filosofia i valors ètics a les aules de secundària?».
* * *
«Tot i que en un primer moment la filosofia pot semblar poc atractiva i molt complexa, realment és una disciplina molt interessant que té la capacitat de posar-te en situacions molt variades i donar-li un doble sentit al que penses, sense quedar-te amb el primer que et passa pel cap. No crec que tingui sentit suprimir aquesta assignatura optativa, ja que no s’obliga a ningú a estudiar-la i ofereix un ventall molt ampli de coneixement que també es poden utilitzar a moltes altres assignatures».
—Pau Casadevall Garcia, alumne de l’optativa de filosofia de quart d’ESO a l’institut Cassà de la Selva.
«“Si volem adults que pensin per si mateixos, hem d’educar les nenes i els nens perquè pensin per si mateixos” deia Matthew Lipman. Per això, hem de generar espais per desenvolupar l’autonomia de pensament, per promoure la reflexió sobre el bé i el mal, per ajudar a donar sentit al món, entre moltes altres coses. La filosofia és el camí natural perquè infants i adolescents trobin aquests espais, amb l’acompanyament de docents que facilitin aquestes reflexions. Les hores de filosofia i ètica no poden desaparèixer!».
—Glòria Arbonès Villaverde, professora de Didàctica de la Filosofia a la Universitat de Barcelona.
«Les persones —l’espècie humana— som filòsofs, científics, artistes i músics per naturalesa, per simple instint. S’ha demostrat que els infants realitzen raonaments filosòfics abans de començar a parlar, per conèixer i interpretar l’entorn en relació a sí mateixos. El desenvolupament del cervell fa que l’adolescència sigui, necessàriament, l’època de les grans preguntes vitals. La filosofia és clau perquè puguin trobar les respostes que busquen —com també ho és la ciència, l’art i la música. No els podem negar el que, per simple instint, és un dret de creixement. Si no acaben de respondre les seves pròpies preguntes, mai assoliran l’empoderament i la llibertat personals que haurien de ser pròpies de la joventut i l’adultesa».
—David Bueno Torrens, director de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st.
«Necessitem treballar ètica i filosofia a l’ESO perquè aquests sabers són un antídot contra la intolerància, la manipulació, l’empobriment interior i el dogmatisme. En un món incert i complex, calen ciutadanes i ciutadans que es comprometin en accions per millorar la llibertat i la justícia social. La filosofia, com a saber reptador i inconformista, no és boutade sinó necessitat».
—Jordi Nomen Recio, autor de la trilogia de llibres per fer filosofia amb nens El nen filòsof.
«Deixant de banda el fet que hi ha una quantitat notable d’alumnes que l’escullen i en definitiva ens haurien de permetre tenir lliure albir. El que s’aprèn a filosofia et pot ajudar en situacions per les quals tothom passa, com decidir si una persona és realment el nostre amic. Per a mi és allò que hauria volgut que m’ensenyessin, a pensar bé, perquè pensar és fàcil, però fer-ho bé no surt de forma espontània. Al pensar bé, et sents que pots veure el món des d’una perspectiva més objectiva, rebatent al teu jo passat allò que creia amb fermesa però sense fonament, i millorar com a persona».
—Roger Vallès Gispert, alumne de l’optativa de filosofia de quart d’ESO a l’institut Cassà de la Selva.
«Perquè la Filosofia:
- Fa una tasca reflexiva, una tasca de comprensió, d’anàlisi de recerca de causes i conseqüències que abraça els comportaments individuals i col·lectius.
- Fa una tasca crítica davant del risc de manipulació i alienació, davant la pressió dels poders polítics i econòmics.
- Fa una tasca creativa, de projecció, en tant que capacita per pensar més enllà de les coordenades existents i de resolució de qüestions essencials que cada generació s’ha de plantejar».
—Irene de Puig Olivé, fundadora del Grup d’Innovació i Recerca per a l’Ensenyament de la Filosofia.
«La filosofia és, sense dubte, l’entrenament més adient de cara a cultivar la finalitat principal de l’educació. Aquesta finalitat, s’expressa en dos aspectes interconnectats: fer que les persones madurin la capacitat crítica (és a dir, de discerniment), i evitar la indiferència i la fredor».
—Josep Maria Esquirol Calaf, professor de Filosofia a la Universitat de Barcelona.
«Necessitem els valors ètics i la filosofia per aprendre a pensar per nosaltres mateixos i no deixar-nos influir pels nostres amics, pares o professors. L’ètica és important per valorar el significat de la dignitat i conèixer els nostres principis i la nostra conducta».
—Laura Velàzquez Bocanegra, alumna de l’optativa de filosofia de quart d’ESO a l’institut Puig i Cadafalch de Mataró.
«Perquè l’assoliment de la maduresa de l’alumnat requereix una assignatura curricular que enllaci i integri adequadament els diferents coneixements, i això només ho fa la filosofia».
—Xavier Serra Besalú, president de l’Associació Filosofia, ara!
«A l’ensenyament obligatori és essencial que l’alumnat conegui la dimensió moral de l’individu i nocions bàsiques de filosofia perquè és el coneixement més important per a plantejar-se qüestions fonamentals per a la vida i la seva acció com a individu i com a ciutadà. Són competències vitals».
—Mercè Garcia Farreras, vicepresidenta de la Societat Catalana de Filosofia.
«Perquè en un món cada dia més dominat per la ciència i la tecnologia se’ns fa imprescindible aprendre a pensar en els límits que no estem disposats a travessar. I és que des de la filosofia no ens cansarem mai d’advertir que “no hi pot haver ciència sense consciència”».
—Maurici Jaumandreu Font, professor de filosofia a l’institut Vilanova del Vallès.
«En un món on tenim accés a tanta informació, la filosofia és més necessària que mai per tal d’ajudar al jovent a desenvolupar un criteri propi; que no hagin de dependre de l’opinió de l’streamer de Twitch del moment i puguin jutjar pel seu compte».
—Alba Lafarga Magro, divulgadora de Filosofia a Youtube.
«Necessitem els valors ètics i la filosofia per ajudar que la nostra societat sigui millor. És per culpa de la seva supressió que estem, sota el meu punt de vista, cada vegada pitjor pel que fa al pensament i al raonament».
—Vicenç Pont Soler, alumne de l’optativa de filosofia de quart d’ESO a l’institut La Roca del Vallès.
«L’autoconeixement és indispensable per, des de la pròpia individualitat, en (re)construcció permanent mirar el món i els altres. Aquest intercanvi de mirades, de dins cap enfora i de fora cap endins, el permet, l’articula i l’alimenta la filosofia. Per sort, tot saber neix de la interrogació però la disciplina filosòfica fa de la pregunta —i no de la resposta— l’accelerador de la seva cerca que —com el propi jo— està en constant (re)definició».
—Marta Inglés i Figueroa, professora de Filosofia a l’institut Jaume Huguet de Valls.
«La filosofia és el cor de l’educació, l’òrgan fonamental i necessari, sense el qual la pràctica educativa es converteix en un ombriu espectacle d’ensinistrament, o pitjor encara, de lleure. En ambdós casos la manca de reflexió filosòfica provoca la mancança decisiva de proteccions immunitàries enfront posicions dogmàtiques i totalitàries. Només la pràctica rigorosa i continuada de la reflexió filosòfica a les aules pot permetre als alumnes aprendre a pensar millor per ells mateixos».
—Jordi Sàez Pueyo, formador de professorat de Filosofia en Filosofia 3/18.
«Per garantir l’accés a un tipus de qüestions i manera de reflexionar. Totes les matèries fan pensar però la filosofia es fa una sèrie de preguntes i respostes que d’altra manera no es treballen. L’enfocament filosòfic i ètic de la realitat que aquestes matèries proporcionen és un dret que ha de tenir garantit tot l’alumnat».
—Isabel Monegal López, membre del Grup de treball de Professorat de Filosofia de la Catalunya Central.
«Necessitem els valors ètics i la filosofia per ajudar que la nostra societat sigui millor. És per culpa de la seva supressió que estem, sota el meu punt de vista, cada vegada pitjor pel que fa al pensament i al raonament».
—Vicenç Pont Soler, alumne de l’optativa de filosofia de quart d’ESO a l’institut La Roca del Vallès.
«Perquè la filosofia i els valors ètics doten d’eines als alumnes per pensar i desenvolupar l’esperit crític, i els ajuden a convertir-se en persones que es pregunten, i que cerquen respostes».
—Clara de la Flor i Caro, membre del Grup de Treball de Professorat de Filosofia Escape Room de Filosofia.
«Els alumnes de filosofia són capaços de mirar més, millor i d’una altra manera. L’examen de valors, l’argumentació lògica i la depuració de fal·làcies, l’examen de la pròpia intimitat, de les relacions amb els altres i del que sigui que signifiqui l’Univers no es poden considerar transversals».
—Silvia Rodríguez Martínez, professora de filosofia a l’institut Viladomat de Barcelona.
* * *
Si tu també creus que la filosofia no és ni inútil ni útil sinó necessària, signa aquesta petició perquè puguem mantenir vives les matèries filosòfiques de l’ESO: change.org/filosofiaESO
Àlex Agustí Polis és filòsof i divulgador. Professor de Filosofia i anglès a l’ESO i el batxillerat. Creador de l’espai Filosofia d’estar per casa i col·laborador en diversos grups de treball i organitzacions de tot el país.
